L’acord de pau al Congo continua encallat quatre mesos després

A la desesperada per fer reviure un acord de pau moribund. En un intent de reactivar els esforços estancats per posar fi al conflicte a l’est del Congo, dues delegacions de Ruanda i de la República Democràtica del Congo es van trobar aquesta setmana a Washington per insuflar oxigen a un acord signat al juny però que, malgrat els anuncis grandiloqüents de Donald Trump sobre una pau pròxima al cor de l’ Àfrica a canvi d’avantatges per als EUA sobre els minerals de la regió, ha començat tort.

Quatre mesos després de l’acord, al terreny no ha canviat res: el grup rebel M23 continua controlant grans extensions de l’est congolès i hi ha hagut innombrables episodis de violència perpetrats per totes dues parts. Ja hi ha uns vuit milions de persones desplaçades i gairebé trenta milions passen fam.

En conversa telefònica des de Goma, una de les ciutats con­trolades pels rebels, el portaveu de l’M23, Oscar Balinda, explica a aquest diari que el seu grup dona per morts els intents del president dels EUA per tancar ràpid el conflicte. “Aquest acord de pau només és teoria. Donald Trump ni tan sols sap on és el Congo; només vol els nostres
minerals, però per aconseguir-los necessita seguretat i infra­estructures. Necessita un bon govern per fer negocis, i això no existeix. Trump només es mou per negocis”.

Per l’alt rang de l’M23, ni tan sols l’Executiu del Congo es creu que el procés a Washington serveixi per apagar la violència. “És una farsa. Són moviments del Kinshasa per fer veure que vol la pau, però en realitat només vol guanyar temps, reorganitzar-se i contractar més mercenaris. Nosaltres necessitem la pau, però estem lluitant una guerra existencial, per la nostra supervivència”.

Les reunions de dimecres i dijous formen part de la tercera ronda de control a la capital dels Estats Units després de la signatura de l’acord, però amb prou feines s’ha avançat en cap dels punts inicials, com el desmantellament del grup FDLR, una milícia molt violenta fundada per antics perpetradors del genocidi de Ruanda del 1994 que van fugir al Congo. El fet que el grup rebel M23, un dels actors clau de la guerra, no sigui present a Washington dificulta també qualsevol avanç.

La milícia no participa en la trobada als EUA perquè Ruanda es nega a admetre que estigui darrere del grup rebel, fet que certifiquen fins a sis informes de les Nacions Unides. Té lloc la circumstància que actualment hi ha obert un altre procés de pau a Doha en què sí que és present l’M23, braç armat del moviment polític Aliança del Riu Congo, però no l’Estat ruandès.

El professor i analista belga Kristof Titeca, que fa dècades que analitza la situació al Congo, veu amb pessimisme els suposats passos per la pau de Trump per a un conflicte amb unes arrels que s’enfonsen en la primera guerra del Congo del 1996 i que ha vist acabar en fracàs innombrables processos de pau. “Soc molt escèptic perquè sembla que l’acord no té capacitat per canviar les coses. Sembla més un pacte econòmic sobre els minerals que no pas un acord de pau. L’Administració dels EUA intenta no perdre el pas amb la Xina per l’accés a minerals importants”.

Titeca no hi veu una solució ràpida, ja que considera impossible que el Govern del Congo, en una posició de molta debilitat, recuperi aviat els seus territoris a l’est. D’altra banda, per a Ruanda la situació actual li proporciona seguretat i accés a l’or i altres minerals del Congo. “Sense molta pressió internacional, molta, no canviarà res, i no veig que els acords de Washington o Doha s’acostin ni de lluny a la pressió necessària”, explica.