Junts solemnitza la ruptura amb el PSOE i farà una consulta a la militància

Carles Puigdemont va solemnitzar ahir la decisió de trencar amb el PSOE després d’una reunió a Perpinyà, al sud de França, amb l’executiva del partit, que va ­durar poc més de tres hores i en què hi va haver unanimitat. El pacte amb el Govern de Pedro Sánchez no dona més de si. Aquest és el veredicte dels postconvergents, que consideren que ni dona rèdit ni es compleix. Per això, creuen que val més agafar distància i a partir d’ara no hi haurà més negociacions amb els so­cialistes, ni sectorials sobre iniciatives parlamentàries ni tampoc al fòrum de negociació de Suïssa amb verificació internacional.

La decisió es transmetrà avui al consell nacional de la formació i s’habilitarà una consulta a la militància, que podrà votar demà i demà passat sobre la ruptura de manera telemàtica. Els resultats es revelaran demà passat a la tarda.

Que JxCat s’encaminava a la ruptura se sabia des de fa setmanes, però no se sabia la intensitat ni el grau de la fractura. Malgrat que a primera vista no es veuen gaires canvis en la relació entre els postconvergents i els socialistes, que al llarg d’aquests dos anys de legislatura ha estat una muntanya russa i ja s’ha anat funcionant “peça per peça”, fonts de Junts assenyalen que sí que “es notarà” i que “trencar significa trencar”. No hi haurà negociacions als passadissos del Congrés ni amb els ministeris, i el grup que encapçala Miriam Nogueras només donarà suport a les iniciatives que, a parer seu, beneficien a Catalunya o en qüestions de sentit comú, com ara endurir les sancions a les persones que aparquen en places reservades per a persones amb discapacitat, una qüestió que es vota aquesta setmana.

“Pedro Sánchez podrà ocupar poltrones però no podrà governar, podrà tenir poder però no podrà exercir el govern”, va subratllar el líder de Junts en una intervenció davant de tota l’executiva en què va eludir demanar eleccions o referir-se a una moció de censura, una qüestió que havia estat damunt la taula a les tertúlies polítiques després del globus sonda que va llançar fa uns dies Antoni Castellà, dirigent pròxim a Puigdemont. “No ajudarem un govern que no ajuda Catalunya; ni aquest ni cap altre”, va concloure l’expresident.

Amb aquests elements sobre la taula, JxCat insta el PSOE a prendre les seves pròpies decisions, després de comprovar la seva incapacitat per tirar endavant ini­ciatives a la Cambra Baixa, i dirigeix tots els interrogants sobre el futur de la legislatura a Ferraz.

Aquesta circumstància deixa el Govern de Sánchez, just abans d’intentar aprovar els primers pressupostos generals de l’ Estat des que va ser reelegit president, el 2023, en una situació delicada, i la legislatura espanyola ara té més interrogants que certeses, ja que sense els set vots de Junts és pràcticament impossible formar una majoria favorable a l’Executiu.

Sigui com sigui, des de l’inici de la legislatura aquesta ha estat en realitat la dinàmica de JxCat, que a la votació dels primers decrets, el gener del 2024, ja va treure la poteta i va mostrar que no li tremolaria el pols si havia de tombar iniciatives del Govern de Sán­chez, i unes setmanes després va votar en contra de la llei d’ Am­nistia, atès que considerava que no oferia prou garanties. Malgrat això, a JxCat confien que el canvi de rasant que han anunciat serà visible.

Durant la compareixença, Puigdemont va remarcar que en la negociació amb els socialistes “no hi ha prou resultats que donin per vàlid continuar amb la via que es va obrir fa dos anys”. “No hi ha voluntat del PSOE per materialitzar els acords polítics dins el termini i en la forma escaient. Hi ha acords polítics, però no s’han materialitzat dins el termini ni en la forma escaient”, va lamentar just després l’expresident, que també es va queixar, com JxCat de manera habitual, de la falta d’inversions i de la baixa execució pressupostària a Catalunya o del procés de desnacionalització que atribueixen al Govern de Salvador Illa.

“El PSOE ha considerat que els seus temps i ritmes eren els únics vàlids, i ha obviat la seva debilitat parlamentària”, va prosseguir Puigdemont, que va afegir que els socialistes no han fet cas “dels avisos i senyals” que la seva formació ha enviat a les 19 reunions que s’han fet a Suïssa al llarg 22 mesos de feina.

Com a exemple dels incompliments dels acords, el líder postconvergent va posar la no publicació de les balances fiscals, les xifres d’execució pressupostària i una sèrie d’acords que s’havien d’aprovar al Congrés i que van quedar a un calaix, com ara tornar competències als jutges de pau, la presència de Catalunya en organismes internacionals o permetre que els ajuntaments facin servir els romanents.