Els grecs no s’havien llançat a cap missió tan ambiciosa des de temps d’ Aquil·les i Ulisses. Només que aquesta vegada no ha sortit tan bé.
Més de tres mil anys després de la guerra de Troia, el 9 de setembre del 2025 per ser precisos, Evangelos Vangelis Marinakis i Angelos Ange Postecoglou van unir forces per portar el Nottingham Forest a la conquesta de la Premier League anglesa. El resultat, una tragèdia amb un desenllaç que correspon amb la definició clàssica d’ Aristòtil: per una debilitat en el seu caràcter –“el defecte tràgic”–, l’heroi cau del cel a l’infern. Amb la diferència que aquí els herois caiguts són dos.
Vangelis és el propietari del Forest. Ange, un entrenador de futbol, amb un destí que depèn dels capricis dels déus.
El milionari Vangelis havia tornat la felicitat perduda al club nomenat en record de l’arquer silvestre que robava diners dels rics per donar-ne als pobres. Increïblement, el Forest va guanyar la Copa d’Europa dues vegades consecutives, el 1979 i el 1980. El 1999 va caure a Segona Divisió i s’hi va mantenir 23 anys. El 2017 Vangelis va comprar el club i el 2022 va tornar a la Premier. L’última temporada, 2024-2025, va ser gloriosa. El Forest va acabar setè a la taula, va tenir victòries importants contra clubs grans (com ara contra el Liverpool fora de casa) i es va classificar per a l’Europa League.
Ange Postecogloua l’últim partit que va dirigir elNottingham Forest(contra el Chelsea) abans de ser acomiadat
Vangelis va celebrar la gesta acomiadant l’entrenador.
Vangelis va pensar que no hi havia ningú com Ange Postecoglou per portar al cim el Forest; error
Mentrestant, Ange, australià d’origen grec, acabava d’aconseguir una meravella al comandament del Tottenham Hotspur, club londinenc que sol prometre molt i rendir poc. Va conquerir l’Europa League, el primer trofeu del Tottenham en 17 anys. El propietari del club va celebrar la gesta acomiadant Ange.
Però els déus tenien un pla. Hi va haver mètode en la seva bogeria. Havien creat les condicions perquè els dos grecs fessin causa comuna al camp de batalla anglès. I així va ser. Al setembre Vangelis va fitxar Ange com a entrenador del Forest, i la tragèdia va començar.
El regnat d’ Ange va començar i va acabar amb vuit derrotes consecutives. La setena va ser a casa, a l’Europa League, contra el Midtjylland. (Sí, jo tampoc. És un club danès.) La vuitena va ser tres dies després, 0-3 contra el Chelsea. 18 minuts després del final del partit, 40 dies després d’haver-lo fitxat, Vangelis va dir a Ange que adeu.
És tan fàcil com habitual ser un savi del futbol després dels fets, però en aquest cas una criatura hauria dubtat del bon seny de Vangelis quan va identificar el seu compatriota com l’home indicat per dirigir el seu equip. El Forest havia triomfat a còpia d’aparcar l’autobús i sortir dues o tres vegades a la contra. Ange és un purista de l’escola de Pep Guardiola: possessió, possessió, possessió. El problema era, i és, que els jugadors del Forest no tenen les habilitats necessàries per controlar una pilota de futbol. L’etapa d’ Ange al Forest va ser la crònica d’un fiasco anunciat.
Quina anàlisi hauria fet Aristòtil de les debilitats que van conduir Vangelis i Ange al desastre? En els dos casos, sospito, un excés de romanticisme. El propietari del club va pensar que un duo grec seria garantia de glòria, com en els vells temps; l’entrenador, que “el jogo bonito” (o “ Όμορφο παιχνίδι”) sempre és el camí que cal seguir.
El Liverpool d’Arne Slot i el Barça de Hansi Flick s’assemblen poc al que van ser l’última temporada
La qüestió més àmplia que sorgeix d’aquesta trista història és si les vides dels entrenadors estan condemnades sempre a acabar en tragèdia. Aquest serà el destí del nostre admirat Pep, l’intel·lectual del futbol més influent del segle XXI? El seu Manchester City pateix avui i més d’un es pregunta si va ser un error –un defecte tràgic– no anar-se’n pel seu compte quan era al cim, quan ho guanyava tot, fa poc més d’un any.
I què n’hem de dir, de dos dels herois de l’última temporada, Hansi Flick i Arne Slot? Flick va tornar el Barça a la vida; Slot, el Liverpool. De sobte, malgrat que tot suggeria que aquesta temporada repetirien la feina, els seus dos equips estan en una situació que s’assembla massa a una caiguda lliure. Ja hi ha rumors que Jürgen Klopp podria tornar al Liverpool. I si Flick falla, què se’n farà (parlant de defectes de caràcter), del president, Joan Laporta? Una altra doble tragèdia a la vista, potser, però aquesta vegada a Barcelona?