“Els principis de l’ONU continuen sent avui tan vàlids com el 1945”

La gran incògnita és si estem només davant la crisi de l’ONU o davant una crisi més gran, sobre com hem imaginat el món els últims 80 anys. Semblaria més aviat això segon, després d’escoltar ahir al Palau Macaya de Barcelona el conseller d’ Exteriors, Jaume Duch, i el director del Cidob, Pol Morillas, que van debatre sobre el futur de les Nacions Unides amb motiu del 80è aniversari de l’organització, en una nova edició de Barcelona Tribuna, amb la moderació del periodista de Guyana Guardian Daniel Rodríguez Caruncho.

La incògnita inicial la va llançar Duch, després de reconèixer que “sembla que el multilateralisme ha entrat en crisi”, i s’evidencia que ni els EUA ni Rússia volen jugar aquesta carta. El conseller va enumerar els fenòmens que van a l’alça al planeta, com els “nacionalismes identitaris” o l’“autoritarisme”, que posen en qüestió la teoria de la fi de la història elaborada per Francis Fukuyama el 1992, en què proclamava el triomf de la democràcia liberal i el final de les guerres ideològiques després de la caiguda de l’URSS. “Quan acabem el primer quart del segle XXI, ens adonem que els països que considerem democràcies van disminuint; potser hi ha les mateixes democràcies nominals, però no reals”, va afirmar.

El titular d’ Exteriors va identificar les tres crisis que, segons ell, influeixen que l’ONU no estigui complint amb el paper per a què va ser fundada. La crisi de finançament; la crisi organitzativa, incloent-hi la “sensació de falta de transparència i de falta d’independència del seu funcionariat”, i una tercera crisi motivada per la ineficàcia d’un Consell de Seguretat que ja no és “representatiu” i pateix de “falta de flexibilitat” a la presa de decisions pel poder de veto dels cinc països permanents, una cosa que a Duch li recorda el que passa en el si de la UE.

Per la seva banda, Morillas va assegurar que l’ONU és una “organització resilient” i que “estem en un moment de multipolaritat sense multilateralisme”. El director del Cidob va afirmar que avui ni Rússia, ni els EUA, ni la Xina veuen l’ONU com una idíl·lica entitat de govern global. Al contrari, el món es basa cada vegada més en “esferes d’influència” i no en la “preeminència del dret dels estats a existir i ser respectats”. Morillas va dir que, si anem cap aquest escenari, “estem entrant en un món que no aguanta la carta de l’ONU”.

Sense amagar les dificultats que la missió comporta, tots dos van advocar per una reforma de les Nacions Unides que fa dècades que està plantejada, però Duch va reconèixer que l’organització no té actualment les eines per adaptar-se. “Qui té més força és qui té més drets”, va resumir el conseller, que va posar com a exemple la recent ajuda de Donald Trump a Javier Milei, que va condicionar l’ajut econòmic l’Argentina a la victòria electoral del mandatari ultradretà. O altres exemples, com el suport intervencionista de la Casa Blanca a forces “radicalitzades i extremistes” en països europeus, o les polítiques de pressió aranzelària que, segons l’opinió de Duch, semblen més aviat actituds de “pati d’ escola”.

En aquest sentit, Miquel Roca, president d’ Amics del País,
que impulsa Barcelona Tribuna, va advocar per la prevalença de “la paraula per força” i perquè “prevalgui la llibertat i no el totalitarisme”.

Duch va enviar un missatge optimista però, alhora, realista. “Els principis de l’ONU continuen sent avui tan vàlids com el 1945”, va assegurar el conseller, amb referència a l’any en què es va constituir l’ONU. Duch va oferir dues maneres d’encarar el futur de l’organització. Primer va esmentar un dels propòsits fonamentals que apareixen al preàmbul de la Carta de les Nacions Unides: “Preservar les generacions futures del flagell de la guerra”. “Si això és així, ens l’hem de començar a replantejar”, va delimitar. I després va citar qui va ser secretari general de l’ONU, el malaguanyat Dag Hammarskjöld (1953-1961): “Les Nacions Unides no es van crear per portar la humanitat al cel, sinó per evitar que caigués a l’infern”.