Catalunya integra els serveis de salut en 29 territoris per millorar l’atenció

Proposta del comitè Cairos

Pla pilot per optimitzar l’assistència domiciliària i l’accessibilitat en totes les zones

ancianos solos-dependencia-vejez

El 4% de la població catalana té una malaltia crònica complexa

Emilia Gutiérrez

La població es fa vella a marxes forçades. Segons les projeccions de l’Idescat, Catalunya passarà dels 465.000 habitants més grans de 80 anys comptabilitzats el 2024 a 603.000 el 2034, un 29% més. I el 2050 es calcula que si fa no fa un 10% de la població, gairebé un milió d’habitants, serà almenys octogenària. Com més gran, més consum de recursos sanitaris, sobretot a partir dels 85. Per al sistema de salut l’envelliment, la cronicitat i la fragilitat constitueixen un repte colossal.

Al problema de la demanda cal afegir-hi un dèficit d’oferta. Falten metges i infermeres, i els pròxims deu anys es jubilaran el 28% dels facultatius. Hi ha més aspirants a les universitats, però durant uns cinc anys la xifra de baixes superarà la d’altes. D’altra banda, el sistema de salut a Catalunya està molt fragmentat i dispers, amb molts hospitals (68, mentre que Madrid en té 36, i Andalusia, 38) i molts nivells assistencials.

Els tècnics superiors sanitaris (50.000 a Espanya) comencen avui un cicle de quatre dies de vaga

Recapitulant: problema de demanda, problema d’oferta i problema de fragmentació. És un escenari comú a Europa, i exigeix respostes. Pel comitè d’ Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut ( Cairos), una de les respostes és la integració. El grup d’experts presidit per Manel del Castillo, director gerent de l’hospital Sant Joan de Déu, que des de fa un any assessora el Departament de Salut amb la idea de reformar el sistema amb vista a assegurar-ne l’eficàcia i la viabilitat, ha proposat de crear la figura de l’ àrea integrada de salut ( AIS). Es tracta d’una configuració territorial que aplega tots els dispositius de salut d’una zona (atenció primària, salut pública, salut mental, intermèdia, hospitalària i urgent, a més dels recursos socials municipals) sota una governança compartida.

Més de 200 persones, capita­nejades per la direcció general de Planificació en Salut, treballen en la redefinició del mapa sanitari català en forma d’àrees integrades. Com a resultat, el territori es dividirà en unes 29 AIS. “Intentarem que en cadascuna hi hagi un equip de govern conjunt que aplegui tots els actors i pugui oferir una atenció més coordinada a tots els pacients”, diu Del Castillo. El focus apunta sobretot al pacient crònic complex gran, que representa el 4% de la població. “Volem aconseguir una atenció millor a la gent gran al domicili, perquè cada vegada tenim més persones de més de 85 anys i volem que puguin ser a casa, sense que hagin d’anar a una residència o hagin d’ingressar en un hospital si no és absolutament imprescindible”, resumeix Del Castillo. Precisa, així mateix, dos grans objectius més de l’atenció integrada: “Dismi­nuir les llistes d’espera de consulta i proves complementàries i millorar la qualitat i l’accessibilitat als serveis en tots els territoris”. “No és un invent”, matisa el president de Cairos. Hi ha experiències d’èxit d’integració domiciliària a Europa i, sense anar gaire lluny, també a Catalunya, al Baix Llobregat, el Maresme i Barcelona.

A més de la integració domi­ci­liària, Salut desplegarà dues grans línies d’actuació en el marc del programa pilot AIS, que s’aplicarà en diverses zones territorials de Catalunya (entre sis i deu) que encara s’han de definir. La selecció dels centres voluntaris serà entre finals d’aquest any i prin­cipis de l’any que ve, i el programa es pot començar a aplicar el primer trimestre del 2026, segons estimacions de Cairos.

En segon lloc hi ha la integració de l’atenció ambulatòria, amb ­protocols conjunts entre els equips d’atenció primària i els hospitals de referència per reduir les llistes d’espera de consultes i proves complementàries. Finalment, l’adequació de la cartera hospitalària, amb aliances entre hospitals d’una mateixa àrea per garantir l’equitat territorial i l’ús dels recursos. “De manera que puguem fer els anomenats serveis estesos. Per exemple, que la cirurgia vascular de Manresa també pugui oferir atenció a Berga, cosa que per a la gent suposa més accessibilitat i seguretat clínica”, indica Del Castillo. Una de les claus del model AIS és el pagament per càpita. “Ens interessa que el pa­cient estigui bé, cal incentivar o almenys no penalitzar la bona actuació entre tots; pagar per resultats, no per més ingressos o més urgències”, afirma Del Castillo.

El desplegament del model AIS representa l’inici de la segona etapa del pla de Cairos. “És moment d’avançar cap a una atenció integrada real, centrada en les persones i basada en la col·laboració entre tots els agents del sistema”, va dir la consellera de Salut, Olga Pané, a la presentació del programa als professionals, dimarts, a l’hospital de Sant Pau. D’altra banda, els tècnics superiors sanitaris (representen entre el 6% i el 10% de la plantilla d’un hospital i són uns 50.000 a Espanya, 45.000 dels quals pertanyen al Sistema Na­cional de Salut) començaran avui una vaga de quatre dies (30 i 31 d’octubre i 3 i 4 de novembre) en protesta pel que consideren incompliments de l’Executiu. “Es van comprometre a fer una sèrie de coses, i no han fet res. Ens han tornat a enganyar, des del 2005”, va censurar José Joaquín Durán, president del sindicat Setss. Grups de professionals es van tancar ahir en diversos hospitals, com ara Vall d’Hebron.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...