Absolutament res que no estigués previst no va passar ahir en la compareixença del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, al Senat, que va derivar, amb
pocs matisos, en un nou xoc de monòlegs.
El format de les comissions d’investigació –en aquest cas encarregada de dirimir responsabilitats per la compra de material sanitari durant la pandèmia per la trama de Koldo García– mai ha estat el millor per arribar a la veritat, però les estratègies enrocades dels grups aquesta vegada ho va fer encara més difícil.
El resultat va ser l’esperat. Una sessió aspra i dura, amb la dreta atiant –el PP controlava tant el terreny de joc, gràcies a la seva majoria absoluta, com l’àrbitre de la contesa, el president de la comissió, Eloy Suárez– i el PSOE, amb els seus socis d’investidura, desplegant una defensa més o menys fèrria, segons el grau de proximitat amb l’ Executiu.
L’única incògnita, després que el PNB i el BNG decidissin no participar-hi per no contribuir a un “espectacle mediàtic”, era Junts, que, tot i això, es va situar en un punt intermedi.
Lluny de sumar-se a l’ofensiva de PP, Vox i UPN, van fer servir els seus 50 minuts per repassar els presumptes incompliments en què hauria incorregut el PSOE. Des de la publicació pendent de les balances fiscals fins a l’aplicació íntegra de la llei d’ Amnistia. El senador postconvergent, Eduard Pujol, no va dubtar a descriure Sánchez com un “escapista” i un “triler”, a qui va augurar un final de legislatura en “la debilitat més absoluta”.
L’oposició aconsegueix els titulars que buscava, però Sánchez s’escapoleix d’una sessió que qualifica de “circ”
La sessió va arrencar amb les intervencions de la senadora d’UPN, María del Mar Caballero, i del representant de Vox, Ángel Gordillo, formacions alineades amb el PP al Senat i Congrés. Tots dos van intentar convertir la compareixença en una causa general contra el Govern de Pedro Sánchez, enllaçant qüestions tan diverses com l’ús de diners en metàl·lic al PSOE, els negocis privats del sogre del líder socialista o els excessos de José Luis Ábalos.
La falta de precisió de les
preguntes i la voluntat d’emetre un veredicte sense escoltar
les respostes van empènyer Sánchez, entre retrets perquè
no se li estava donant peu a
explicar-se, a qualificar la sessió de “circ”. Això li va valer el
primer dels retrets del president de la comissió al llarg de les
més de cinc hores de debat.
La seva gestió del temps i la ironia fins i tot van portar algunes fonts del PP a reconèixer en privat la dificultat d’arraconar Sánchez: “Té moltes taules parlamentàries”, van admetre un cop constatat que, fins i tot abans del bàlsam que li van suposar les intervencions d’aliats com Compromís, Més Madrid o Geroa Bai, navegava per la sessió amb tanta facilitat que semblava que el guió que la dreta havia preparat gairebé li jugava a favor.
Només ERC va aconseguir fer-li arrufar el nas quan el senador Joan Queralt va posar en dubte la versió oficial del cessament de José Luis Ábalos el 2021, una intervenció que va deixar un silenci incòmode a la sala.
El moment de més tensió va arribar amb el torn del PP, reservat per a la seva carta principal: el senador madrileny Alejo Miranda de Larra. La seva estratègia, dura, implacable i una mica agitada, va consistir a repetir insistentment les mateixes preguntes sobre Ábalos, Koldo i Cerdán, deixant a Sánchez poc espai per respondre i convertint l’intercanvi en un monòleg més que en un diàleg. El president va mostrar aleshores un únic símptoma de fatiga, ja que va demanar l’empara de la mesa per acollir-se al dret a no contestar a algunes preguntes, com les que li van fer sobre el seu germà.
Junts es va situar com a oposició al PSOE, però va evitar alinear-se amb l’ofensiva de la dreta
El grup popular va celebrar
cada embat com una victòria parcial en una jornada acuradament
elegida per intentar acaparar
titulars que silenciessin la lamentable imatge que s’havia viscut
el dia abans al funeral d’ Estat per la dana.
En termes generals, Sánchez va resistir a l’envit, però l’oposició va aconseguir col·locar amb les seves preguntes tots els titulars que buscava. En definitiva, va ser una comissió que podrà ser interpretada al gust del consumidor, però que, a la pràctica, no va acabar d’aclarir gran cosa.
