Si l’interrogatori d’ahir al Senat era la bala de plata que li tenia reservada el Partit Popular a Pedro Sánchez , els serveis de seguretat de la Cambra Alta tindran feina. Hauran de revisar el plafó que presideix la sala Clara Campoamor, una gran reproducció del diari El Liberal que anuncia l’aprovació del sufragi femení a Espanya. En algun lloc d’aquest plafó, potser entre línies, hi trobaran una bala incrustada. Plata de llei.
No el van tombar. Aquesta era anit la conclusió general d’una sessió parlamentària que havia aixecat moltes expectatives, potser massa. L’impacte dels esdeveniments polítics sempre té a veure amb les expectatives creades. Angoixat pel primer aniversari de la tragèdia de València, preocupat per l’enorme descrèdit que la continuïtat de Carlos Mazón està carregant en el compte del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo va ordenar de fixar la compareixença de Sánchez al Senat l’endemà del tràgic aniversari de la dana, per canviar de música i tornar a centrar l’atenció en el cas Cerdán-Ábalos-Koldo, el cràter radioactiu que se li va obrir al PSOE l’estiu passat. Un cràter que continua obert encara que el president hagi aconseguit reprendre la iniciativa política aquesta tardor. Fa una setmana, Feijóo va advertir Sánchez que sortiria del Senat de panxa enlaire. “Menteixi o digui la veritat, anirà al jutjat”.
Feijóo s’ha tret les ulleres per semblar més jove, Sánchez se’n posa per semblar més madur
Amb un fi sentit de l’oportunitat, Carles Puigdemont també va voler afegir-se a la jornada del 30 d’octubre i va fixar per ahir a la nit la lectura pública dels resultats de la consulta interna a Junts sobre la ruptura amb el PSOE. Un altre dard.
Tenien dret a vot uns 6.000 militants, dels quals han emès la seva opinió 3.978 (Convergència Democràtica va arribar a tenir 22.000 afiliats en l’alt pujolisme). Com era perfectament previsible, el 86% dels votants van donar un suport incondicional a l’enèsim gir tàctic de Puigdemont, antic redactor en cap del Punt Diari , que ja veia venir eleccions anticipades.
El senador navarrès Eloy Suárez (PP), president de la comissió sobre el casKoldo
Els periodistes, els que continuem en actiu i els que s’han situat l’altre costat del taulell, solem imaginar eleccions anticipades una vegada cada dos mesos, com a mínim. No hi podem fer res.
Era, per tant, un dia difícil per al president del Govern, ja que hi ha una dada objectiva que ningú no pot defugir: el PSOE té en aquests moments dos secretaris d’organització sota investigació judicial, un d’ells en presó preventiva ( Santos Cerdán ) i l’altre ( José Luis Ábalos ), entrant i sortint del Tribunal Suprem amb les senyoretes d’ Avinyó. No és poca cosa. Sánchez es podria haver trencat el coll ahir. L’expectativa estava creada. “Menteixi o digui la veritat, anirà al jutjat”. Duríssim interrogatori de l’oposició i risc de relliscar amb una frase que pogués derivar fàcilment en una denúncia judicial. Més desgast i més solitud parlamentària. En minoria al Congrés i tocat de mort al Senat. Aquesta era l’expectativa. Per això és rellevant que la bala de plata acabés incrustada al plafó que dona un ambient molt historicista a la sala Clara Campoamor. Algú va apuntar malament.
¿És el senador Alejo Miranda de Larra , antic director general d’ Infraestructures Sanitàries de la Comunitat de Madrid, el millor tirador de primera del PP a la Cambra Alta? Ahir no ho va semblar pas. L’expectativa creada pesava massa. Avantatge per a Sánchez, que es va permetre afirmar: “Això és un circ”. I punts per a Vox, que sempre puntua quan hi ha circ i la política deriva en esbroncada.
Sánchez va sortir viu de la sessió que havia de ferir-lo de mort i en els propers dies sabrem si el Partit Popular considera que en la seva declaració hi ha material per demandar-lo al jutjat.
Ben mirat, el president va aportar una novetat: les ulleres. Va fer servir per primera vegada en públic unes ulleres graduades per llegir alguns papers. Un gest estudiat, sense cap mena de dubte. Núñez Feijóo s’ha tret les ulleres per semblar més jove, i Sánchez se’n posa per semblar més madur i captar l’atenció dels fotògrafs. Amb aquesta òptica graduada avui no es veuen eleccions generals anticipades a Espanya.
A la tarda, alguns diaris de Madrid subratllaven que les ulleres de Sánchez, de la marca Dior, valen uns tres-cents euros.
Hi ha dies en què el DF fa riure.
