Els Països Baixos volen tornar al centre

L’onada de la ultradreta a Europa ha trobat un fre a Holanda. Els neerlandesos, farts de la inestabilitat dels últims anys, han decidit deixar enrere els mesos convulsos que ha protagonitzat l’islamòfob Geert Wilders i confiar, de manera sorprenent, en un jove liberal progressista de tot just 38 anys que fins fa uns dies era quart a les enquestes però que, després d’una bona campanya electoral, ha aconseguit transmetre un missatge il·lusionant. Els Països Baixos, com pronosticaven alguns estudis, estan farts de les turbulències i volen tornar al centre.

La nova cara triomfant de la política neerlandesa és el de Rob Jetten, el líder del partit D66, que va aconseguir un empat tècnic amb el Partit per la Llibertat ( PVV) de Wilders a 26 escons. “Tota aquesta gent ens mira a nosaltres, a com formarem un gabinet estable i ambiciós per a tots els que ens demanen ajuda per deixar enrere Wilders i treballar amb força positiva pel nostre bonic país”, va dir Jetten, que té molts números de convertir-se en primer ministre. La sorpresa va ser tal que va portar a la dimissió de l’excomissari europeu Frans Timmermans, que va acabar quart. El veterà polític holandès, un dels grans protagonistes del pacte verd a Brussel·les, va renunciar al lideratge de GroenLinks-PvdA per donar pas “a la nova generació”.

Els resultats finals donen un empat tècnic entre el PVV i el D66 que resoldrà el vot de l’exterior

I ara? Als Països Baixos la campanya no ‘acaba el dia de les eleccions, sinó que ara comença la segona fase: la de les negociacions. Són especialment complicades en aquest sistema polític fragmentat. Fins a quinze formacions han obtingut representació parlamentària. El primer que caldrà veure per vaticinar l’agilitat amb què els neerlandesos veuran néixer un nou primer és qui queda primer en nombre de vots. En escons, els liberals i Wilders empaten a 26, però ahir al vespre el D66 superava la ultradreta per tot just 15.000 paperetes, en espera de les que arribin de l’exterior. Tradicionalment, el primer partit és l’encarregat d’iniciar formalment l’exploració d’una formació del pròxim govern, de manera que aquest privilegi és fonamental.

El president del Parlament, Martin Bosma, del partit de Wilders, ha anunciat que la reunió entre els líders polítics per designar un explorador, la figura que haurà d’estudiar les diferents opcions, s’ajorna fins que arribi el vot exterior i es faci el recompte de vots. Ho havia demanat el mateix Wilders: malgrat que ho té molt difícil per tornar a formar part d’un govern, vol poder justificar davant del seu electorat que és el primer partit i que no governa a causa del veto de la resta de les formacions contra ell. És la mateixa tàctica que ja li va funcionar quan guanyar el 2023, un triomf històric per a l’extrema dreta que va acabar en un estrany govern que només va durar 11 mesos.

L’excomissari Timmermans renuncia com a líder dels socialdemòcrates després d’acabar quart

“Els últims anys aquí van votar per l’emoció després de l’entrada de molts migrants, però han vist que Wilders deia molt i en els moments complicats era incapaç d’actuar perquè només parlava dels estrangers”, resumia en Jorge, un votant de Jetten de mare espanyola.

Aquesta vegada, Wilders ho té molt més complicat perquè la resta de les formacions han promès que tornaran a aplicar el cordó sanitari. Això afavoreix, i molt, Jetten, que vol anar per la via ràpida i, tot i que reconeix que necessitaran una mica de temps per reflexionar, crida la resta a “formar ràpidament un govern estable”. “Hi haurà un procés molt complicat i probablement llarg, encara que tots els líders ja hagin dit que volen una formació de govern breu”, avisa Denny van der Vlist, investigador de ciències polítiques a la Universitat de Leiden.

S’anticipen unes llargues negociacions per formar govern, i una de les opcions apunta al centredreta

Hi ha diverses majories possibles, i totes tenen al centre el D66. Si mira a la dreta, hauria de trucar a la porta dels liberals conservadors, el VVD, i també els democristians del CDA, però necessitarien una altra formació a l’equació. Una possibilitat és que entri el JA21, la dreta radical euroescèptica, que “té moltes ganes de governar” –i ho ha ­deixat clar– i podria provar de prometre rebaixar les peticions. Però, tot i això, sumarien 75 escons, un menys de la majoria absoluta.

“M’ho puc pensar fins demà?”, va demanar el democristià ­Henri Bontenbal, que aspirava a ser la gran revelació d’aquestes eleccions. Malgrat que va millorar amb escreix els resultats del 2023 –només van tenir cinc ­escons, i ara n’han aconseguit 19–, a Bontenbal se li va girar en contra un error d’última hora enaltint l’educació religiosa. La liberal Dilan Yesilgöz, successora de Mark Rutte al VVD,
insisteix que vol un gabinet
de centredreta, sense GroenLinks-PvdA. Cal veure si la sortida de Timmermans el podria convèncer.

La part bona, segons Van der Vlist, és que Jetten és un hereu de la tradició neerlandesa de consensuar entre forces polítiques. “En això segueix molt de prop l’estil de Mark Rutte, però també dels primers ministres anteriors, que es dotaven de certa flexibilitat ideològica per poder maniobrar dins d’aquestes difícils coalicions de govern”, apunta l’analista. En qualsevol cas, el procés incert podria durar uns quants mesos.