Trenta-tres anys després de l’últim assaig nuclear als Estats Units i una hora abans de reunir-se amb el líder de la seva potència rival, Donald Trump va anunciar ahir la tornada del programa de testatge d’armes nuclears per acostar-se al nivell actual de la Xina i Rússia. En una publicació a la seva plataforma, Truth Social, va dir que, “a causa dels programes de proves d’altres països, he ordenat al Departament de Guerra que comenci a provar les nostres armes nuclears en igualtat de condicions. Començarà immediatament”.
“Els EUA tenen més armes nuclears que qualsevol altre país”, va afirmar el mandatari, malgrat que actualment Rússia en té el número més alt confirmat, amb més de 5.500 ogives, mentre que els EUA en tenen 5.044, segons la Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears. “Això es va aconseguir durant el meu primer mandat. A causa del seu tremend poder destructiu, vaig
odiar fer-ho, però no tenia cap altra opció! Rússia ocupa el segon lloc, i la Xina està molt darrere, però aconseguirà la paritat en cinc anys”.
L’última prova d’armes nuclears als EUA es va fer fa 33 anys, després d’acabar la guerra freda
El moment de la publicació, quan faltava una hora per a la seva trobada a Busan ( Corea del Sud) amb el president de la Xina, Xi Jinping, no va ser casual. I tampoc no ho va ser el moment històric en què fa aquest marcat gir en la política nuclear dels Estats Units. L’última prova nuclear als EUA es va fer el 1992, poc abans de la moratòria de l’expresident George H.W. Bush amb què va posar fi a aquests assajos, al final de la guerra freda.
El missatge de Trump va arribar el mateix dia en què el líder rus, Vladímir Putin, va anunciar que havia provat amb èxit el Posidó,
un submarí no tripulat amb capacitat nuclear que pot devastar regions costaneres perquè els seus míssils causarien enormes marors
radioactives.
Trump, distanciat amb el Kremlin per la seva negativa a un alto
el foc a Ucraïna, va qualificar
d’“inapropiat” el llançament, així com l’assaig d’un nou míssil de creuer de propulsió nuclear, el Burevéstnik, que va provar Rússia la setmana passada. Tot i això, Moscou no ha anunciat cap prova d’una bomba nuclear, com sí que va dir Trump que tornarà a fer el Pentàgon.
Per la seva banda, la Xina està ampliant a ritme accelerat l’arsenal nuclear, però encara està molt lluny del nivell dels EUA i Rússia i no ha fet cap assaig d’aquest tipus, almenys públicament, des de 1996. Ha passat en un any de tenir 500 ogives nuclears a 600. En la seva justificació per reprendre les proves nuclears, Trump va dir que la Xina “aconseguirà la paritat en cinc anys”.
Aquest moviment –d’un president que es va presentar a les eleccions com l’únic capaç d’evitar una tercera guerra mundial, i que presumeix de portar la pau a vuit conflictes– té lloc un mes després de tornar al Pentàgon el nom de Departament de Guerra, amb què Trump va recordar que els EUA van guanyar la Primera i la Segona Guerra Mundial. També va juntament amb un abandonament explícit del multilateralisme i del món guiat per normes, com demostren les accions de Rússia a Ucraïna, les d’Israel a Gaza o les del mateix Pentàgon al Carib, on els EUA ja han fet 61 execucions extrajudicials aquest any.