L’horror més despietat ha pres diverses formes aquesta setmana al Sudan. D’un avi tremolós que lliura les pertinences a un nen soldat, de tot just deu o onze anys, que després de revisar el farcell aixeca el kalàixnikov i l’assassina a sang freda. D’un grup de soldats que es graven amb el mòbil mentre executen una dotzena de civils lligats de mans i peus que supliquen per la seva vida. D’uniformats que obliguen un noi a col·locar-se davant de les rodes d’un camió i li passen per sobre. De dones penjades en arbres. D’execucions sumàries porta per porta. De centenars de cossos amuntegats en fosses comunes...
El Sudan ha escrit aquesta setmana un dels capítols més negres de la seva història recent i reobre el temor d’un altre genocidi a la regió. Després de més de 18 mesos de setge, amb un bloqueig total de l’ajuda humanitària que va condemnar a una fam ferotge als habitants, la capital de Darfur del Nord, Al-Faixir, va caure diumenge en mans del grup paramilitar Forces de Suport Ràpid ( FSR), comandades pel general Muhammad Hamdan Dagalo, Hemedti , i que tenen com a origen les terribles milícies janjawid, responsables de més de 300.000 morts a Darfur i per les quals es va acusar de genocidi el dictador Omar al-Baixir.
El moviment militar té una importància tàctica enorme, atès que les FSR ja controlen totes les grans ciutats de Darfur. El cost humà ha estat i serà descomunal. La fugida a la desbandada de les forces armades del Sudan, del general Abdel Fattah al- Burhan, va deixar desenes de milers de civils a la mercè d’una barbàrie esquitxada d’odi ètnic (àrabs contra ètnies no àrabs i negres), de lluita pel poder i els recursos, però no amb motivacions religioses, ja que totes les parts professen la fe musulmana.
No hi ha hagut pietat. Els últims dies s’han difós per les xarxes els vídeos de la matança, gravats pels mateixos assassins, que van sortir a la recerca, en vehicles o camells, dels que fugien camps a través, o van recórrer la ciutat per executar a casa seva els civils, com ara avis, dones o nens. Ningú no es va salvar de la set de sang de les FSR. Les Nacions Unides van denunciar que els 460 pacients de l’hospital d’ Al-Faixir van ser assassinats i la Xarxa de Metges del Sudan va denunciar que les instal·lacions mèdiques s’havien convertit en “escorxadors humans”. En un vídeo gravat al centre hospitalari s’hi observa un passadís cobert de cadàvers i com, al final d’una escala, un milicià dispara al cap a un home.
La matança va ser tal –és, ja que les FSR continuen a la ciutat sense oposició on vivien atrapades 250.000 persones– que el rastre es va veure des del cel. El Laboratori d’Investigació Humanitària va publicar imatges satel·litàries en què s’observen desenes de bassals de sang en diversos punts de la ciutat, una “evidència consistent” d’un procés “sistemàtic i intencionat de neteja ètnica” contra comunitats no àrabs (fur, zaghawa, berti).
La fugida de l’exèrcit sudanès va deixar desenes de milers de civils a mercèd’una barbàrie
Les atrocitats d’aquests dies del conflicte sudanès, que va començar l’abril del 2023 i que ha segat la vida a més de 40.000 persones, són tan crues i brutals que han provocat la reacció del Consell de Seguretat de l’ONU, que va programar per ahir una reunió d’emergència sobre la situació a Darfur.
El director executiu de Human Rights Watch, Federico Borello, va denunciar crims “atroços” i va assenyalar els que es lucren d’una guerra. “Els patrocinadors de les FSR, sobretot els Emirats Àrabs Units, haurien de pressionar els líders per controlar les seves forces, mentre que els líders mundials haurien d’adoptar mesures contundents contra la cúpula del grup”.
Malgrat que el detonant de la guerra va ser la lluita pel poder dels generals Hemedtii Al-Burhan (tots dos es van aliar el 2021 per dur a terme un cop d’ Estat i posar fi a la transició democràtica del país després de la caiguda d’Al-Baixir, però es van enfrontar després), la riquesa enorme del subsol sudanès, el petroli, el liti, les terres fèrtils i, sobretot, l’or, és a les arrels de la violència.
Malgrat que el Govern dels Emirats Àrabs Units ho nega, hi ha nombroses evidències que el país del Golf, a canvi de rebre or per canals clandestins via el Txad, el Sudan del Sud o Kenya, envia armes a les FSR a través de Líbia o la frontera txadiana (sovint camuflada com a suposada ajuda humanitària).
Una investigació de l’agència Reuters va destapar que almenys 86 vols dels Emirats Àrabs Units carregats d’armament havien aterrat al discret aeroport d’ Amdjarass, a l’est del Txad,
amb destinació a territori sudanès. A més a més, aquesta setmana The Washington Post ha publicat que diverses agències d’intel·ligència nord-americana havien detectat un augment significatiu de l’armament entregat per part Emirats Àrabs Units al Sudan, especialment sofisticats drons xinesos, que podrien haver estat claus en la caiguda d’ Al-Faixir diumenge. Rússia, Egipte, l’ Aràbia Saudita o Turquia són altres actors implicats en un conflicte que ha provocat més de 14 milions de desplaçats.
Human Rights Watch assenyala “els patrocinadors de les FSR, els Emirats Àrabs Units especialment”
L’odi ètnic i el verí d’una cultura de la guerra inoculat a la sang de molts homes expliquen la resta. Un vídeo rebut per aquest periodista, en què un milicià de les FSR parla a la càmera en àrab, resumeix l’horror: “La gent diu –comenta el rebel–: ‘Oh, han violat, han assassinat, han robat i han fet pillatges!’, i coses així. Germà, és el nostre dret, ho entens? Aquest és el nostre dret, per això ens ho prenem, d’acord? Així doncs, continuarem violant les vostres germanes i filles, d’acord?”.
