Les mirades del PP valencià, o gran part, ja no es dirigeixen a Carlos Mazón. El consens sobre el malestar al partit, en aquesta castigada geografia, sobre la situació del president està àmpliament contrastat a les enquestes i a les converses velades. Les mirades es dirigeixen ara directament a Alberto Núñez Feijóo, sobre el qual s’espera una solució, i una metodologia per concretar-la, de què encara no es té notícia, malgrat l’enorme desgast, social i polític que pateix el baró valencià. El mateix Feijóo dimecres va poder verificar al funeral de les víctimes de la dana la gravetat d’un moment que, més enllà de les increpacions dels familiars divulgades arreu d’ Espanya, sostenen els sondejos, en què la majoria dels votants del PP volen que el cap del Consell valencià renunciï al càrrec, cosa que és una apel·lació directa al màxim dirigent del partit. Perquè és entre els càrrecs i militants on es percep més i pitjor un desgast que es tradueix en l’erosió de la marca, especialment a la zona on la tragèdia va adoptar la pitjor forma fa un any i, al seu torn, en la incapacitat de regenerar un projecte polític amenaçat, directament, per l’ascens de Vox en un combat autonòmic i local.
El cas Mazón ja és el cas Feijóo, i cada setmana sense solució, sigui la que sigui, debilita més l’autoritat del president del PP espanyol. El president valencià no ha estat mai persona de confiança del mandatari de Génova; va ser un home imposat per Pablo Casado i Teodoro García Egea. El pacte de
Mazón amb Abascal després del 28- M va aguditzar aquesta desconfiança, ja que va debilitar les opcions del PP a les generals del 23- J. Després de la dramàtica dana, Feijóo confiava que el temps tindria un efecte balsàmic en la crisi de lideratge valenciana, però el temps aquesta vegada se’ls ha girat en contra; amb l’amenaça que els pròxims mesos noves dades acabin contaminant tot el PP valencià, qüestió que amoïna, i no poc, encara que no ho diguin, dirigents clau, com ara l’alcaldessa de València, María José Catalá, o el president de la Diputació de València, Vicent Mompó.
Moltes mirades del PP valencià ja no es dirigeixen al president, sinó al líder estatal del partit
Per això ara es mira cap a Feijóo. És al president del PP a qui se li exigeix que defineixi el camí que cal seguir, sigui accelerant un relleu, sigui convocant un congrés extraordinari a la Comunitat Valenciana o sigui mantenint-lo, que és l’opció que, almenys als entorns del Palau de la Generalitat, s’observa més improbable. L’acostumat immobilisme del líder popular, que afronta ben aviat una cita a Extremadura, sembla la pitjor dinàmica, ja que amb les pròximes cites judicials i davant les comissions d’investigació de les cambres legislatives tot és susceptible d’empitjorar. El PP necessita una decisió que, a la fi, crea un dilema sobre qui en pot quedar més perjudicat: o Feijóo o Mazón, o potser tots dos.
