Ni falten metges ni emigren, sinó que estan mal repartits pel territori

“A Espanya no hi falten metges. De fet, la mitjana de professionals se situa per sobre de la Unió Europea [420 metges per 100.000 habitants, davant els 439 a Espanya]. Hi ha dèficit en algunes especialitats, com ara a família i pediatria, i en determinats llocs. Tampoc no hi ha cap fugida de metges a l’estranger (el 2024 se n’hi van anar 460). Però el 25% dels 276.000 facultatius s’hauran jubilat d’aquí deu anys. Una altra característica de la professió és la feminització: el 60% dels facultatius són dones”.

Així resumeix el president de l’ Organització Mèdica Col·legial (OMC), José Cobo, l’ Estudi de demografia mèdica 2025 , que ofereix una anàlisi descriptiva de la situació actual, una evolució històrica i una comparació europea de la població mèdica a Espanya basada en la informació del Consell General de Metges d’ Espanya ( Cgcom), amb dades actualitzades el 2025.

“No és un problema d’oferta, sinó de demanda assistencial; a les consultes hi ha hiperfreqüentació”

Segons aquest treball, no hi ha dèficit de professionals, de manera que la situació actual del sistema sanitari “no és un problema d’oferta de professionals, sinó de la demanda assistencial, potser no ben regulada i gestionada inadequadament, que dona lloc a una sobrecàrrega assistencial amb l’augment de les sol·licituds d’assistència i, en molts casos, a una hiperfreqüentació a les consultes, sobretot a l ’atenció primària”, assenyala Cobo a la introducció de l’informe.

A parer dels responsables de l’OMC, proposar l’increment indiscriminat del nombre d’estudiants de Medicina i de places mir és “una falta de rigor”.

Però quines dades ofereix aquest treball? Segons el registre del Consell General de Col·legis Oficials de Metges, hi ha 275.963 metges col·legiats en actiu. Això significa que Espanya supera la mitjana europea de densitat de professionals mèdics. Segons l’Eurostat (2023), disposa de 439 metges per cada 100.000 habitants, davant la mitjana europea de 420, i se situa a l’onzè lloc de la Unió Europea.

Hi ha, però, una distribució territorial desigual. Vuit comunitats superen la mitjana nacional de 568 metges en actiu per cada 100.000 habitants (Madrid, Astúries, Navarra, Aragó, el País Basc, Cantàbria, Castella i Lleó i Extremadura), mentre que Andalusia, Castella-la Manxa, Ceuta i Melilla s’hi situen per sota.

S’estima que 69.000 metges es jubilaran entre el 2025 i el 2035, el 24,9% de la col·legiació actual. Les especialitats més afectades seran medicina legal i forense, medicina del treball, bioquímica clínica i anàlisis clíniques. Només Astúries no arribarà una taxa de reposició d’1, mentre que Aragó registrarà la més alta, 2,32.

Hi ha una presència alta d’especialistes. La mitjana nacional és de 2,15 especialistes per 1.000 habitants, amb Astúries (2,76), Navarra (2,65) i el País Basc (2,53) al capdavant. Onze comunitats superen la mitjana.

La feminització és aclaparadora. Les dones representen el 59,3% dels col·legiats en actiu, una tendència que continuarà augmentant els pròxims anys, perquè a les facultats set de cada deu estudiants de Medicina (71%) són dones, cosa que anticipa un canvi estructural en l’exercici i l’organització de la professió.

L’edat mitjana dels metges col·legiats és de 47,5 anys. Aragó, Astúries i Castella i Lleó presenten l’envelliment més gran (més del 41% de la seva col·legiació). En canvi, la Comunitat Valenciana, les Canàries, Múrcia i Madrid disposen de les cohorts més joves.

Pel que fa a la sanitat privada, veiem que està en expansió. Des del 2018, les primes del sector han crescut un 6,4% i han arribat als 34.000 milions d’euros, cosa que representa el 28,4% de la despesa sanitària total.