Els ximpanzés revisen les creences de manera lògica i flexible a partir d’evidències i són capaços de canviar d’opinió si els presenten proves més contundents o corregeixen les anteriors. És a dir, que no només raonen, sinó que també recorden, avaluen i rectifiquen. En definitiva, mostren el que en humans es qualifica de pensament crític.
Ho demostra un estudi publicat a Science que ofereix la primera evidència experimental que els grans simis poden detectar que una creença prèvia era errònia i modificar-la després de comprovar un canvi en la realitat, un procés cognitiu que fins ara es considerava que era exclusivament humà.
“Fan servir un sistema molt racional quan prenen decisions i sospesen evidències”, diu el primatòleg J. Call
L’estudi l’ha dut a terme un equip ampli d’experts de diverses disciplines relacionades amb l’estudi del comportament i la cognició amb un grup de simis que viuen al refugi de ximpanzés de l’illa de Ngamba, a Uganda.
En primer lloc, els investigadors van presentar als ximpanzés dues capses, una amb menjar, i els van donar una pista (auditiva) que indicava en quina hi havia la recompensa. Després se’ls va donar una evidència més sòlida (una pista visual) que indicava que el menjar era a l’altra. I els animals van canviar majoritàriament d’opció en resposta a l’evidència més robusta, però sense oblidar la més feble, segons van constatar canviant
l’ordre en què oferien les proves indiciàries.
“Aquesta primera part de l’estudi demostra que, quan hi ha una evidència contradictòria,
els ximpanzés resolen a favor
de l’evidència més forta”, explica Josep Call, reconegut primatòleg i expert en cognició animal que ha participat en la investigació.
Després, dos experiments més van mostrar que avaluen no només la classe d’evidència, sinó també la qualitat, si és fidedigna o no. “En l’experiment cinc es va oferir al ximpanzé una capsa amb un vidre translúcid per on es veia la imatge d’una poma i una altra que, quan la sacsejava, sonava; l’animal anava directe a buscar la capsa on es veia la poma perquè l’evidència visual és més forta, però, quan se li mostrava que en realitat era una foto, la pròxima vegada triava la caixa en què se sentia el soroll perquè sabia que l’evidència més forta no era real”, detalla Call, professor de la facultat de Psicologia i Neurociència de la Universitat de Saint Andrews ( Escòcia).
L’equip va dissenyar rigorosament els experiments i els va analitzar amb models computacionals per garantir que les troballes reflectissin un raonament genuí i descartar explicacions més simples, com ara que els animals responguessin a l’instint, prioritzessin el senyal més recent o reaccionessin al més obvi. I la conclusió és clara: “Els ximpanzés fan servir un sistema molt racional a l’hora de prendre decisions: formen creences, prenen decisions a partir d’evidències indirectes i són racionals a l’hora de decidir quines evidències fan servir per triar una alternativa o una altra”, afirma Call.
El primatòleg remarca que això significa que tenen pensament crític o que, “com a mínim, alguns dels elements que formen el pensament crític estan involucrats en la classe de decisions que prenen”.
La troballa redefineix els límits de la cognició animal i desafia la visió tradicional segons la qual la racionalitat i la capacitat de reflexionar sobre els mateixos pensaments i ajustar expectatives (metacognició) és exclusiva dels éssers humans. “La diferència entre humans i ximpanzés no és un salt categòric, és més aviat un salt continu”, afirma Emily Sanford, investigadora de psicologia de la Universitat de Califòrnia- Berkeley i primera autora de l’estudi amb Hanna Schleihauf, de la Universitat d’ Utrecht, en un comunicat.
I espera, amb el temps, poder estendre l’estudi a altres espècies de primats per crear un mapa comparatiu de les capacitats de raonament de les diferents espècies evolutives, perquè, després de treballar en àmbits tan diferents com l’empatia canina o la cognició numèrica en nens, aquesta investigadora està convençuda que els animals són
capaços de molt més del que es pensa.
