Són dies de soroll estrident al voltant de Lamine Yamal, del seu rendiment futbolístic, de les seves paraules, de la seva vida extraesportiva. I, enmig d’aquest estrèpit, alço la vista i justament veig la imatge del futbolista del Barça presidint amb serenor la plaça Valldoriolf del barri de la Torreta, a la Roca del Vallès. L’altre barri de Lamine Yamal. A Rocafonda hi tenia família, amics i el futbol de carrer. Al CF La Torreta hi va trobar una comunitat que el va acollir com un més i on va jugar els primers partits, va tenir els primers companys d’equip i els primers entrenadors. El mural que s’ha pintat fa uns dies, promogut, sufragat i executat per una empresa vinculada al futbolista, vindria a ser una mostra d’agraïment. L’última, de moment, però no pas l’única.
El CF La Torreta, de fet, mai s’ha desvinculat del tot de Lamine Yamal. Però aquests contactes s’han intensificat els últims mesos. Material de futbol, samarretes i, fins i tot, cinc entrades per al partit de Champions contra l’Olympiacos de fa deu dies. Es van sortejar entre els jugadors i jugadores del club i els cinc agraciats van tenir una experiència a Montjuïc que no oblidaran mai. A l’Escola Pereanton de Granollers, on Lamine Yamal va fer la primària abans de traslladar-se a la Masia, l’acció social del davanter està vinculada al projecte musical, tan característic del centre. I les vies de col·laboració estan obertes per equipar l’aula de música, per exemple, o llogar l’auditori.
Lamine Yamal porta a terme accions socials que supervisa la seva mare i que no es publiciten enlloc
Per molt soroll que hi hagi, Lamine Yamal no oblida d’on ve ni qui era abans de la seva eclosió al Barça. Però qui ho té més clar és la seva mare, Sheila, que recorda millor que ningú aquells anys complicats, quan el seu fill era petit i anava a l’escola a Granollers i pujava cap a la Torreta i baixava fins al camp de futbol. Ella capitaneja i supervisa com es canalitza aquest agraïment en les accions socials que porten la firma del seu fill. Unes accions que no es publiciten enlloc però que tenen incidència directa en el dia a dia dels jugadors i jugadores del CF La Torreta i dels alumnes del Pereanton.
Potser sí que a Lamine Yamal li agrada posar-se sota els focus, davant de les càmeres, sentir-se el centre d’atenció. Potser sí que vol ser protagonista. I té arguments de sobre per ser-ho. No és fàcil digerir un canvi de vida tan radical en els últims anys i el més probable és que s’equivoqui i n’hagi d’aprendre. Amb 18 anys, només faltaria. Però, per sort per a ell, no tota la seva vida està exposada i ni és pública. També hi ha una part més discreta, menys espectacular, que, amb la intervenció determinant de la seva mare, li permet mantenir aquest contacte amb els seus orígens. Recordar d’on ve per gaudir del que ha aconseguit i decidir cap a on vol anar.