Fa temps que el sector immobiliari lamenta la “inseguretat jurídica” que, a parer seu, pateix Catalunya en matèria d’habitatge. N’és un exemple el recent canvi de criteri que el Govern ha introduït en un tema altament sensible com qui és considerat gran tenidor i qui no, avisen els agents de la propietat immobiliària ( API).
Segons consta ara a la informació sobre la limitació al lloguer inclosa al portal d’ Habitatge de la Generalitat, l’habitatge d’ús habitual no computa al càlcul i, per tant, és gran tenidor la persona física o jurídica titular de cinc habitatges o més dins d’una zona de mercat tensionat sempre que cap d’aquests no correspongui a la residència habitual. Fins fa poc, l’habitatge de residència sí que es comptava al càlcul, van destacar els API en una trobada ahir en què van participar Montserrat Junyent, presidenta de l’ Associació d’ Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), i Carles Sala, portaveu i director de l’ àrea jurídica dels API de Catalunya, entre altres membres de l’entitat.
“Hi ha municipis amb límit de rendes on no hi ha oferta de lloguer”, lamenten els API
“Al còmput d’habitatges no es té en compte el que és l’habitatge habitual i permanent del propietari”, assenyala el portal de la Generalitat a l’apartat que aclareix els dubtes sobre la regulació del lloguer i les zones tensionades. Fonts del Govern consultades confirmen que aquesta definició recollida al portal és correcta. La modificació ha agafat els API i altres actors consultats per aquest diari per sorpresa, ja que no hi ha hagut cap comunicació oficial. Segons insisteixen, la definició que ha difós la Generalitat des de la llei catalana del 2015 fins a la d’ Habitatge estatal i que ha aplicat el sector incloïa l’immoble de residència.
La modificació és rellevant perquè els grans tenidors estan subjectes a una normativa més exigent a l’hora d’arrendar els immobles. Si l’habitatge és propietat d’un gran tenidor, el preu del lloguer ha d’estar per sota del que estableix l’índex de referència, un indicador de consulta pública que s’aplica a les zones de mercat residencial tensionat i que determina el Ministeri d’Habitatge. En aquest cas, s’aplica una doble limitació i sempre preval el preu més baix.
“No hi ha claredat normativa i en dos anys les consultes dels associats als nostres serveis jurídics han augmentat un 50%”, va explicar Carles Sala. Al juliol hi va haver una altra polèmica, quan al sector van advertir que Economia i Territori diferien en la definició de gran tenidor. El departament d’ Alícia Romero va publicar una resolució per aclarir l’aplicació de la pujada de l’ impost de transmissions patrimonials a grans tenidors. Aquesta resolució indica que l’habitatge de residència habitual no ha de computar i argumenta que computar-lo aniria en contra de l’article 47 de la Constitució. Ara Habitatge sembla que ha unificat el criteri.
El límit al lloguer s’aplica als contractes que s’hagin signat a partir del 26 de maig del 2023 d’habitatges en municipis de zones tensionades. A Catalunya hi ha dues grans zones, una de declarada el 16 de març del 2024 que inclou 140 municipis, com ara Barcelona i la seva gran conurbació, i una altra de declarada el 10 d’octubre d’aquell mateix any en 131 municipis més.
“Hi ha municipis amb les rendes limitades on no hi ha oferta de lloguer”, van lamentar a la reunió d’ahir. Els API proposen reconfigurar les zones tensionades, facilitar la inversió i reduir la burocràcia per ajudar a resoldre la crisi d’accés a l’habitatge, entre altres mesures. L’entitat impulsa, així mateix, un pacte transversal sobre habitatge amb diversos actors implicats per buscar solucions.
