Després de l’última rebaixa del juny, el BCE va mantenir ahir els tipus d’interès, una decisió amb què va expressar obertament la seva confiança sobre el futur pròxim. I, d’aquesta manera, tancava uns agitats mesos a causa de les turbulències de Trump: fins i tot Lagarde es va atrevir a mostrar-se particularment tranquil·la. Aquest assossec reflecteix unes previsions de preus que es mantenen ancorades en el 2%, mentre els costos laborals continuen decreixent, lluny dels màxims de principis del 2024. D’altra banda, i malgrat la dentada al creixement de l’alça aranzelària i després d’un 2025 particularment difícil, les expectatives sobre l’ augment del PIB són avui més acceptables. Així, tot i que no es disposa de noves previsions per al conjunt de l’eurozona, els bancs centrals d’ Alemanya i França postulen que, després de les dificultats del 2025 (per a Alemanya creixement d’un 0% i per a França d’un 0,6%), el seu PIB apunta a l’alça per al 2026 i el 2027: un 0,7% i un 1,2% per a Alemanya, respectivament, i un 1,0% i 1,2% per a França. Per la nostra part, el Banc d’Espanya espera (estimació de setembre) una reducció del fort increment del 2025 cap a uns encara elevats 1,8% i 1,7% per als dos propers anys.
La millora del PIB de l’eurozona reflecteix, entre altres factors, l’impacte fiscal que s’espera dels programes d’armament de la UE, una política més que innovadora per aquests verals. Es tracta d’un canvi, no menor, en la política fiscal tant pels seus objectius com pel seu finançament. Respecte a aquest, el programa RearmEurope/Readiness 2030 proposava una despesa de 800.000 milions (un 4,5% del PIB de la Unió Europea), que es cobriria amb l’emissió de deute als mercats per uns 150.000 milions, més uns 650.000 procedents dels pressupostos nacionals.
El PIB reflecteix, entre altres factors, l’impacte dels programes d’armament de la UE
Es tracta d’un procés que només s’ha iniciat, i que caldrà tirar endavant, ja que, si bé la Comissió ha aprovat, amb l’aval del pressupost comunitari, anar als mercats a demanar aquest crèdit ( Security Action for Europe , SAFE), no són clares les condicions de la seva distribució. Per la seva part, pel que fa a les despeses nacionals, el White Paper for European Defence proposa que un país pugui incrementar el dèficit públic per finançar la seva despesa militar fins a un 1,5% del PIB durant un màxim de quatre anys, mitjançant l’activació de l’anomenada clàusula d’excepció per als que no compleixin les condicions de dèficit del Pacte per l’ Estabilitat, encara que això comporti increments de deute públic: veurem quins països, per quins imports i per quant temps activen aquesta clàusula.
Una vegada en marxa els dos mecanismes, la seva execució implicarà un augment en la despesa pública que hauria d’elevar el creixement. Però, com sempre en la nostra estimada Europa, caldrà esperar i veure: massa vegades la distància entre les propostes de la Comissió i l’acció dels governs esdevé insalvable.