La guerra és una condició permanent de la història humana, sempre una força destructiva que nega la nostra humanitat. La pau és l’excepció. La caiguda del mur de Berlín va obrir un esclat de llum. Ho vam celebrar amb l’Emma, la meva dona russa, travessant-lo diverses vegades en un dia. Els anys següents el desig col·lectiu de mort dels humans va anar enfosquint l’esperança.
Al segle XXI la violència més delirant s’ha apoderat del món. L’Iraq, Síria, Nova York, l’Afganistan, el Sudan, Somàlia, Etiòpia, Darfur, el Sudan del Sud, Líbia, Birmània, Cambodja i Tailàndia, l’Azerbaidjan i Armènia, l’Índia i el Pakistan, Israel amb l’Iran, el Iemen i el Líban, Moçambic de nou, Colòmbia i potser Veneçuela, són baules de la cadena d’horror que tenalla el planeta. Un horror que arriba al paroxisme amb l’atroç guerra d’ Ucraïna després de la invasió russa, amb la matança d’israelians per Hamàs i pel genocidi que Israel duu a terme impunement a Gaza, assassinant desenes de milers de dones i criatures. S’estima que aquest segle les guerres han matat uns 10 milions de persones i han desplaçat com a mínim a 120 milions de refugiats.
El Papa i altres líders religiosos a la trobada de Roma
La tensió geopolítica augmenta per moments, amb el rerefons sinistre d’exercicis nuclears. És urgent i transcendent un moviment global per la pau sense condicions ni qualificatius. I d’aquí la significació de la trobada mundial Atrevir-se a la Pau, que va organitzar aquesta setmana a Roma la Comunitat de Sant Egidi, amb deu mil participants, incloent-hi líders de les principals religions del món, que van subscriure un manifest per la pau que tindrà ressonància. Hi havia el papa Lleó XIV, però també l’ imam de la mesquita Al-Azhar del Caire, la màxima autoritat sunnita, representants xiïtes, budistes japonesos i cambodjans, pastors protestants de diverses denominacions, les esglésies ortodoxes europees (menys la de Rússia), les esglésies cristianes d’ Orient (coptes, assiris, armenis). I destacats rabins europeus que no van pronunciar la paraula Gaza en tota aquesta trobada.
Les reunions van incloure desenes de panels temàtics, que es van reunir en diferents punts de Roma. Intervencions elaborades seguides d’intenses discussions sobre una àmplia gamma de temes, des dels refugiats i els immigrants fins a l’ètica de la intel·ligència artificial, incloent-hi l’anàlisi dels processos polítics, sempre mirant de no caure en la polarització que es va denunciar com el perill més gran.
Hi ha un rebrot religiós important entre els joves que busquen valors en què creure
L'arquebisbe Paglia, una ment preclara, sí que va deixar caure que en el context actual el sant preferit dels líders polítics és sant Narcís. També hi va haver múltiples testimonis directes de supervivents de guerres i abusos, que van commoure profundament els presents. I hi va haver moltíssims joves, una presència significativa que convergeix amb una anàlisi recent que en va fer Enric Juliana a les pàgines d’aquest diari. Hi ha un rebrot religiós important entre els joves que busquen valors en què creure.
La majoria dels joves no s’han fet d’extrema dreta, com es comença a dir. Sinó que busquen referències que no troben en la política tradicional, referències més ètiques que polítiques, formes de solidaritat amb els altres per combatre l’estigmatització de l’Altre que practica la política de l’odi. Busquen autenticitat i, més enllà dels oripells litúrgics, troben una connexió amb un Déu seu que els dona sentit.
Lee tambiénLa nova classe dirigent mundial
La cerimònia de cloenda es va celebrar a l’interior del Colosseu, retransmesa per streaming. Allà es va revelar la figura d’un papa que, manifestament, ha fet de la pau i dels pobres l’eix de la seva actuació. Figura menuda i fràgil, veu continguda, to reflexiu, a mesura que va anar desgranant la seva pregària per la pau es va anar engrandint i fent enèrgica, fins que la seva veu es va fer crit: “La guerra no és mai justa! Només la pau és santa!”.
I vam tornar a casa amb la determinació de continuar lluitant per la pau.