Totes les mirades se centren en Rosalía: la portada de l’àlbum, la interpretació de Lux , l’aparició a Callao... I, enmig d’aquesta voràgine d’informació, la roba. Pot semblar frívol aturar-se a la indumentària de les celebritats, però la roba és una part ineludible en qualsevol relat històric. Santa Rosalía –sobrenom que s’ha guanyat a pols l’última setmana– va desfermar la bogeria a Madrid amb un vestit blanc messiànic que va provocar l’allau de tots els que van peregrinar al centre de la capital. Per a la primera cançó, Berghain , l’estilista de l’artista catalana, Jose Carayol, va remenar entre els arxius històrics de les cases de luxe per trobar peces de roba que estiguessin a l’altura de la càrrega simbòlica que s’imposa en tot el videoclip. Des del pla al detall dels talons adornats amb un crucifix de la col·lecció primavera-estiu 2003 d’Alexander McQueen fins al vestit de llenceria de Balenciaga firmat per Nicolas Ghesquière amb què la cantant entra en un món oníric en què els animals hi conversen obertament.
Els missatges bíblics, els crucifixos, els cors sagrats i els rosaris entren als armaris urbans
L’acostament de Rosalía a la iconografia religiosa i la reivindicació del convent coincideixen, a més, amb un gir espiritual en la moda. Des de fa mesos, els símbols religiosos –creus ornamentades, cors sagrats o rosaris– s’han colat a les passarel·les i les col·leccions. Domenico Dolce i Stefano Gabbana van presentar fa un mes a Milà una línia per a una dona pudorosa però alhora sensual que portava medalles de verges i crucifixos com a arracades. Van combinar vestits amb cotilles visibles –com Madonna o Lady Gaga a l’època dels dos mil–, i aplics de punta negres amb peces de roba més amples. Fins i tot l’olor d’encens es va colar a les desfilades. A la Setmana de la Moda de París, Acne Studios va traslladar tots els convidats al claustre gòtic del Collège des Bernardins, un espai que va servir com a residència per a monjos que estudiaven a la Universitat de París. A Londres, la dissenyadora britaniconigeriana Tolu Coker va col·locar cordons d’oració a les mans de les models.
La religiositat en la moda abans podia ser provocació, però per alguns experts avui hi ha sinceritat darrere
El prestigiós escriptor i editor de moda Iain R. Webb es va referir a aquesta onada mística a The Guardian com “una nova era fosca en què la gent vol connectar amb l’espiritualitat per trobar una cosa que els revifi l’ànima”. J’Nae Phillips, fundadora de l’espai Fashion Tingz, coincideix que aquesta tendència “sembla que va més enllà del simple estilisme. Suggereix una lluita més profunda amb la identitat, l’herència i, potser, un sentit col·lectiu d’inquietud o anhel d’estabilitat en temps incerts”. Abans, diu, “el simbolisme religiós en la moda podia ser purament provocador o irònic; avui sovint hi ha sinceritat darrere”.
La cantant gaditana Judeline, de 22 anys, s’ha convertit en un referent d’aquest fenomen que molts han batejat com a christiancore . Als vídeos i a les actuacions en directe recorre sovint a creus, corones d’espines, vels i referències visuals que remeten a l’estètica sacra. Paral·lelament, Judeline ha deixat clar en diverses entrevistes que no es considera catòlica practicant, però admet que l’espiritualitat és un element inspirador a la seva vida i ho expressa a través de la manera de vestir. Tot i això, hi ha alguna cosa en aquestes demostracions obertes de la fe cristiana que atemoreix un sector portant de tornada les connotacions polítiques associades amb la dreta religiosa. En resposta a aquestes preocupacions, Willy Chavarría va tancar la desfilada a París, a començaments d’any, amb un missatge molt poderós: va reproduir el discurs de la bisbessa Mariann Budde adreçat a Donald Trump, en què feia una crida a la misericòrdia cap als immigrants i la comunitat LGTBIQ+.
