Mali, a punt del col·lapse
Inquietud al Sahel
El bloqueig d’un grup gihadista deixa sense combustible Bamako, que podria caure
Cuesi llargues esperes a una gasolinera de Bamako, la capital de Mali, divendres passat
Quatre quilòmetres de caos il·lustren la pitjor amenaça en dècades per a Mali i el Sahel. L’estació Petro Golf del barri de Koulikoro a Bamako, es va despertar ahir amb una filera de centenars de vehicles que des de fa dies esperen, en fila i desesperats, per poder omplir de combustible els seus dipòsits. La imatge, que es repeteix a desenes de punts de la capital, és el resultat d’un desafiament fonamentalista que no havia arribat mai tan lluny: el 3 de setembre, la milícia gihadista Grup de Suport a l’Islam i els Musulmans ( JNIM per les seves sigles en àrab i lligat a Al-Qaida), va imposar un bloqueig de combustible que va paralitzar primer les principals carreteres i ciutats del país, algunes d’elles sense electricitat des de fa setmanes, i va arribar aquesta setmana a la capital sense que l’exèrcit hagi estat capaç de contenir els fonamentalistes ni evitar que hagin cremat desenes de camions cisterna i segrestat als seus conductors.
A moltes localitats, la banda ha restringit els desplaçaments i ha imposat un codi estricte de vestimenta –el hijab per a les dones- i ha implantat una versió radical de la xaria. Amb l’economia paralitzada i la capacitat de resposta militar delmada davant la falta de carburant, el risc que la capital de Bamako caigui a mans fonamentalistes apunta a un horitzó no imminent però sí inquietant: si els gihadistes enderroquen al govern militar d’ Assimi Goïta, en el poder des del cop d’estat del 2021, Mali es convertiria, com ha passat abans a l’ Afganistan o Síria, al primer país africà en ser governat per una milícia islamista.
El nerviosisme sobrevola cada racó de Bamako. Les ambaixades de diversos països, entre ells Espanya, els Estats Units, Alemanya, Itàlia o el Regne Unit, han emès avisos aquesta setmana perquè els seus ciutadans abandonin com més aviat millor el país (encara que en el cas d’ Espanya no es preveu una evacuació) i el ministre d’educació malià, Amadou Sy Savane, va anunciar la suspensió de totes les classes durant almenys dues setmanes davant la dificultat per desplaçar-se de professors i alumnes. A més, desenes de vols han estat suspesos i molts negocis han tancat les seves persianes pels talls de llum i la falta de subministraments. Abdoulaye Sidibé, veí de Bamako, va explicar a aquest diari la sensació d’angoixa a la capital. “La situació és difícil. L’escassetat de combustible ha causat molts danys, com la suspensió de classes, l’alentiment de les activitats, per no dir que hi ha hagut una paràlisi total, que també afecta els preus del mercat”. En l’última setmana, el preu de la gasolina s’ha duplicat.
Les recents ofensives marquen un canvi estratègic del grup gihadista, que ha obert un doble front, militar i econòmic, per colpejar el govern malià. El JNIM, que compta amb 6.000 soldats, s’ha expandit en l’últim any del nord i centre cap al sud del país, una regió clau per a l’economia nacional per la producció de cotó i or, i busca ofegar el govern malià.
El règim militar, que va expulsar França i es va acostar a Rússia, ha estat incapaç de contenir els gihadistes
Segons Daniel Eizenga, del Centre Africà d’ Estudis Estratègics, “a l’atacar les principals vies de transport, els camions cisterna de combustible i els centres poblats de l’oest de Mali, la coalició JNIM està atacant les vulnerabilitats econòmiques, de seguretat i polítiques de la junta militar a Bamako”.
A l’arrel del col·lapse de Mali també hi ha una violència gihadista enquistada durant més de dues dècades i la debilitat d’un règim militar més preocupat per la repressió de les veus crítiques que de la seguretat nacional i que, aïllat internacionalment, ha estat incapaç de contenir la violència fonamentalista. Encara que a la seva arribada al poder després dels cops del 2020 i el 2021, el coronel Goïta va prometre portar la seguretat a Mali, la violència s’ha disparat des d’aleshores després que expulsés a les tropes franceses del país i del seu acostament a Rússia, a través dels mercenaris de Wagner, ara Africa Corps. Diverses organitzacions humanitàries han denunciat matances perpetrades per l’exèrcit o els seus aliats russos; un descontentament que ha estat utilitzat pels grups gihadistes per guanyar adeptes a la seva causa.
La fragilitat interna de Mali s’ha vist exacerbada també pel seu allunyament de socis regionals. A més de demanar la retirada de la Missió de les Nacions Unides a Mali ( Munisma), Bamako es va retirar de la Comunitat Econòmica d’ Estats de l’ Àfrica Occidental ( CEDEAO/ECOWAS) i va crear, amb els règims colpistes de Níger i Burkina Faso, una Aliança dels Estats del Sahel ( AES), que ha resultat ineficaç.
Al terreny militar, el règim de Bamako ha estat incapaç de contrarestar l’inici d’una nova fase tecnològica del conflicte: l’ús massiu de drons d’atac. Segons un informe del think tank marroquí Centro Polític pel Nou Sud, des del 2023 s’han registrat 30 atacs amb drons, dels quals el 82% van ocórrer entre març i juny d’aquest any, però mentre en els primers casos els aparells voladors s’utilitzaven per a vigilància i reconeixement, ara s’utilitzen per a atacs directes amb explosius. Segons els autors de l’informe, es tracta d’un punt d’inflexió de l’amenaça gihadista en el Sahel. “(El JNIM) és l’únic grup armat conegut a l’ Àfrica —i un dels pocs a nivell mundial— que duu a terme operacions sostingudes amb drons a tres països (Mali, Burkina Faso i Togo). Aquest abast transfronterer i les seves capacitats de combat el distingeixen, no només per la freqüència dels seus atacs, sinó també per la seva ambició geogràfica”. L’estudi alerta de què els gihadistes de la franquícia d’ Al-Qaida utilitzen drons comercials modificats amb Intel·ligència Artificial per realitzar operacions cada vegada més letals i les realitzen en una zona cada vegada més àmplia. “Sense una intervenció coordinada, és probable que l’amenaça evolucioni més ràpid del que els sistemes actuals poden rastrejar o contrarestar. Atès que el Sahel es considera ara l’epicentre mundial del terrorisme, és imperatiu actuar immediatament, i tancar aquestes fractures requereix tant creativitat i coordinació com tecnologia”.
Després d’expandir-se per tot Mali, el grup lleial a Al-Qaida busca ara ofegar l’economia i enderrocar el govern
La inquietud plana sobre qui porta anys amb la mirada posada a la regió del Sahel. Aquesta setmana, el director adjunt del think tank Grup de Crisi Internacional del Sahel, Ibrahim Yahya Ibrahim, mostrava la seva preocupació per la regió. “No havia estat mai tan preocupat pel futur del Sahel. Si un d’aquests estats cau, la resta estarà en problemes”. L’expansió tant de JNIM com del seu rival, l’ Estat Islàmic del Gran Sahara, amenacen ara també les fronteres de la Costa d’Ivori, Ghana, Togo i Benín.
Encara que a Europa preocupa la possible creació d’un estat gihadista a quatre passes del Vell Continent, diversos experts consideren que la intenció de JNIM és forçar les negociacions, enderrocar el govern i aconseguir un acord per compartir el poder amb un executiu més amigable, que implanti una visió radical de l’Islam, però sobretot que permeti mantenir les lucratives xarxes de comerç clandestí de drogues, armes, persones i bestiar de la regió del Sahel africà.