Les ciutats no existeixen sense els veïns. Sense habitants, serien deserts de ciment, carrers i edificis buits. Els veïns són el cor de les ciutats i els que donen personalitat, història i arrelament a la comunitat. Són l’ànima de la ciutat, cadascuna amb els seus defectes i virtuts. Per això, quan hi ha un canvi significatiu en l’estructura social, les ciutats també es transformen. Després de més de 2.000 anys de la seva fundació, Barcelona està immersa en una nova transformació social per l’èxode forçat dels seus habitants autòctons que no poden assumir el cost de viure a la ciutat i per la significativa arribada de veïns procedents de l’estranger.
En aquest sentit, les dades oficials del padró municipal que publica l’Ajuntament són molt eloqüents. Barcelona creix en població i actualment suma 1.732.066 d’habitants, el 35% (612.529) dels quals són nascuts a l’estranger, xifra que converteix la capital catalana en una de les grans ciutats d’ Espanya amb més percentatge de veïns de fora del país.
La xifra de residents estrangers es dispara i causa un profund canvi demogràfic
Aquesta realitat ha arribat molt ràpidament. Fa només deu anys, el percentatge de veïns de Barcelona nascuts a l’estranger era del 22% (353.598), de manera que fins avui hi ha hagut un augment del 73%. Però si ens n’anem a l’any 2000, els estrangers residents a Barcelona suposaven el 5% (74.765). En 25 anys s’ha multiplicat per vuit aquest segment de la població. En canvi, els residents a la capital catalana nascuts a la resta de Catalunya i d’ Espanya s’han mantingut estables les últimes dècades.
Si aquesta tendència es manté, a més de la baixa natalitat i l’èxode econòmic, molt aviat hi haurà més veïns de Barcelona nascuts fora d’ Espanya que amb partida de naixement a la capital catalana. Aquests últims fa deu anys que van deixar de ser majoria i ara suposen el 45% (780.013), el percentatge més baix des que n’existeixen dades.
Preparació de la festa d’aquest any delsGegantsdel Pi al BarriGòtic
Ciutat Vella ha estat el primer dels deu districtes de Barcelona on hi ha hagut el sorpasso i el 65% (75.287) dels habitants han nascut a l’estranger, mentre que només un 23% (26.741) són barcelonins de bressol. L’ Eixample, que és el districte més poblat de la ciutat, ja té un 39% d’habitants estrangers (108.630) per un 42% d’autòctons (116.222). Només Sarrià-Sant Gervasi (57,8%), Sant Andreu (50,5%) i les Corts (50%) tenen majoria de veïns nascuts a Barcelona.
Però si ens aturem a Ciutat Vella i concretament al Barri Gòtic, un dels quatre que formen aquest districte, veiem que el 40% de la població empadronada no té domicili fix, segons reflecteixen les dades del mateix Ajuntament. Aquest barri suma 27.878 habitants, la xifra més alta de la seva història recent, i 11.125 d’aquests veïns empadronats no disposen d’ adreça fixa oficial. És a dir, són nòmades. Aquest fenomen estrany només passa al Gòtic, perquè la població empadronada i la que té domicili fix és pràcticament la mateixa a la resta dels barris.
El profund canvi demogràfic que hi ha a Barcelona no és bo ni dolent. Però sí que té efectes directes en la configuració de la ciutat, des del comerç fins als serveis públics passant pels hàbits de convivència i costums, la llengua, el vincle amb la història o l’estima envers les tradicions. L’estructura social i cultural d’aquesta ciutat bimil·lenària s’haurà d’adaptar a aquesta nova realitat veïnal. Sense oblidar que també impacta en la política local, que haurà d’atendre les noves necessitats d’aquests veïns i adequar els seus discursos.
En aquest context, es comencen a sentir veus de diferents sectors de la ciutat que reclamen l’atenció perquè veuen que el paisatge comercial i veïnal dels seus barris està canviant davant una nova realitat que sembla imparable.
