La UE s’encamina cap a debilitar els objectius climàtics del 2040

Els ministres de Medi Ambient de la UE es reuneixen dimarts de manera extraordinària per resoldre una qüestió trans­cendental per a la identitat europea: si debilitar els compromisos climàtics de cara al 2040 o no. De moment, i després que els mandataris reunits al Consell Europeu fa dues setmanes ja deixessin clar que per ells la transició verda havia d’anar de la mà amb competitivitat econòmica europea, l’últim esborrany de proposta que debatran avui els ministres dona suport a l’objectiu de la Comissió de retallar el 90% d’emissions el 2040, però introdueix una sèrie de flexibilitats que debiliten l’agenda verda europea.

És el cas, per exemple, dels crèdits internacionals, un dels debats que estan més oberts. Es tracta d’uns crèdits que permetran als estats membres contaminar més a canvi de comprar drets d’emissions en altres països. Per aconseguir el vistiplau dels estats membres, la Comissió Europea proposa que les capitals puguin complir el 3% de la reducció amb aquests crèdits. Però ni tan sols així alguns països més escèptics pugen a bord. La discussió ja se situa a partir del 5%, i Polònia, per exemple, reclama poder comprar el 10% de crèdits. Els experts adver­teixen que això desviaria fons d’inversions molt necessàries en iniciatives climàtiques na­cionals.

Una altra de les flexibilitats que es podrien introduir dimarts és una nova clàusula de revisió que s’aplicaria si queda clar que els boscos i altres terrenys naturals (que a Brussel·les es diuen LULUCF) absorbeixen menys diòxid de carboni del que està calculat. Després Itàlia, un altre país que la UE ha de convèncer perquè s’afegeixi al pla, considera que els seus terrenys absorbeixen més emissions que la resta i demana que les seves indústries (com l’automobilística) puguin veure’s compensades per aquest límit. Per aconseguir l’acord en una cimera d’avui que s’anticipa llarga, la presidència danesa necessita una majoria qualificada de països, que, pels números actuals, impliquen almenys o Itàlia o Polònia per anar a cop segur.

Les notícies que arriben des del Consell preocupen extremadament la Comissió, o almenys la part de la Comissió Europea, que està empenyent per respectar els compromisos europeus i que considera que la transició ecològica és clau per a la modernització de la indústria europea. “ Endarrerir l’acció climàtica o reduir els objectius per sota de la política prevista és una invitació a cremar diners i perdre oportunitats d’inversió. És una mostra de debilitat i incoherència que tindria enormes costos econòmics i humans”, avisa la vicepresidenta executiva de Transició Neta, Justa i Competitiva, Teresa Ribera, que ja és al Brasil preparant la cimera COP30 que comença la setmana que ve a Belém.

“Estem treballant aquí entre la ciència, entre el que hem de fer, i després amb les realitats polítiques de la necessitat d’aconseguir el suport dels estats membres i del Parlament Europeu”, resumeix una altra font diplomàtica europea.

Espanya arriba a aquesta reunió conscient que les majories al Consell Europeu són les que són, però amb la línia vermella de sortir-ne amb un compromís votat de reducció d’emissions del 90% el 2040, que ahir a la nit no es podia donar per descomptat. En cas que no s’aconsegueixi, seria una terrible patacada per a la imatge de lideratge climàtic europeu a la cimera de Belém en un moment en què els EUA ja s’han desmarcat de l’ Acord de París.