Un president útil, per a qui?
La guerra de Secessió dels Estats Units (1861-1865) va posar fi a l’esclavitud, però no al sentiment esclavista a bona part del sud. Aquell esperit de revenja es va manifestar amb l’assassinat d’Abraham Lincoln el 1865, un missatge brutal que deia que, malgrat la derrota militar, molts blancs continuarien defensant la segregació i el racisme des de l’ombra.
Un segle després, la violència política va tornar a marcar la història del país: John F. Kennedy el 1963, Malcolm X el 1965, Martin Luther King i Robert Kennedy el 1968 van ser assassinats, i els autors materials –Lee Harvey Oswald, James Earl Ray, Sirhan Sirhan i els implicats en el crim de Malcolm X, Thomas Hagan, Norman Butler i Thomas Johnson– van ser detinguts. Les detencions van reforçar la teoria oficial que els assassins eren actors aïllats. Però era així?
Aquells crims, com també el del radical del MAGA Charlie Kirk, van alimentar la sospita que existien “poders a l’ombra” capaços de variar el rumb de la història o executar un cop d’ Estat sense deixar empremtes visibles. Durant dècades s’ha parlat de lobbies militars, interessos ocults i fins i tot de l’existència de l’anomenat deep state : una xarxa de funcionaris que, més enllà dels resultats electorals, mouria les peces del tauler dels Estats Units en defensa de la comunitat blanca, anglosaxona i protestant.
És paradoxal que sigui Donald Trump qui es presenti com el principal enemic del deep state. Segons el seu relat, aquell poder ocult hauria col·locat Barack Obama a la Casa Blanca i intentat
–sense èxit– impedir els seus triomfs electorals. Però qui el va ajudar a ell?
És paradoxal que sigui Donald Trump qui es presenti com el principal enemic del 'deep state'
Trump va aconseguir el suport de 77 milions de vots el 2024. Milions de ciutadans –incloent-hi els que van justificar l’assalt al Capitoli– el veneren com un profeta capaç d’alliberar el país de la cotilla del Govern federal. Però la seva agenda política, a la pràctica, no afavoreix els febles, sinó grans inversors lligats als mercats bancari, immobiliari, energètic, sanitari, automobilístic, tecnològic i de les criptomonedes.
Molts d’aquests actors de poder no apareixen celebrant les seves polèmiques decisions, ni els seus gestos demagògics amb l’economia, la diplomàcia, la immigració, la justícia, la comunicació o la mobilització de tropes en àrees civils. Comprendre qui són i què persegueixen ajudaria a explicar per què Trump és on és. Per a alguns, Trump és, al cap i a la fi, un president útil. La pregunta és: útil per a qui?