Vostè és espanyol i està emprenyat amb la pàtria, la proliferació del patinet, les prestacions conjugals o el cost dels enterraments? Avui els vull donar una alegria: el passaport del Regne d’Espanya és el quart millor del món, per davant del Regne Unit, els EUA o França.
No es tracta d’un somieig, com alguns escèptics poden maliciar, sinó d’una dada fefaent ja que parlem de l’últim Passport Index Hentley&Partners, que, com el nom indica, és la mar de fiable i no té relació amb Milfs Pics&Friends.
Acabat de publicar, l’índex certifica que amb un passaport espanyol es pot viatjar sense visat a 188 països, entre els quals la Guaiana Francesa, les illes Palau o Timor, destinacions il·lusionants on Crist va perdre els claus. Només tres estats superen aquesta fita diplomàtica: Singapur (accés a 193 països), Corea del Sud (190) i el Japó (189), als quals podríem declarar la guerra i desbancar del podi, però amb el president Pedro Sánchez no sembla assenyat.
El passaport espanyol permet viatjar sense visat a més països que el de França o el dels EUA
Tenint en compte, com va dir aquell, que “l’espanyol és poc amic de pensar, però si pensa no hi ha cap altre pensament més que el seu”, penso que es tracta d’un èxit col·lectiu, tot i el dubte: ens obren tantes portes de bat a bat per guapos o perquè només tenim pasta per viatjar a la cantonada?
Quan el franquisme, el passaport era verd per fora, impedia viatjar –un contrasentit– a la tira de països –entre els quals la noble Mongòlia Exterior– i a sobre podia venir un agent de policia a retirar-lo un temps. No era, doncs, per treure pit i qui més qui menys recorda el sentiment de frustració quan el document conduïa al vagó de cua a les duanes. Alguna cosa devíem fer bé els del “règim del 78” perquè avui sigui tot el contrari...
Lee tambiénContra Mazón vivíem millor
El millor d’un passaport és tenir un passaport, si és possible en vigor. T’eximeix de viatjar en pasteres per veure món, tenir por quan piquen a la porta de nit –deu passar això ara als Estats Units?– i de subornar funcionaris l’obligació dels quals és emprenyar la gata, sigui dit sense ànim de banyegar els amics dels animals.
