L’esport català s’ofega. I amb l’esport, la cohesió social, la integració, la igualtat d’oportunitats i la salut. Així ho denuncia un sector que s’ha cansat de perdre i que ara vol guanyar. Aquesta és la crida unitària del sector esportiu català per exigir un finançament “just” i denunciar la situació d’“asfíxia” que viuen clubs i federacions. El pressupost públic destinat a l’esport a Catalunya ha passat de 160 milions d’euros el 2010 als cent actuals, cosa que ha provocat la degradació d’instal·lacions, la desaparició de clubs i menys accés a la pràctica esportiva.
Representants de consells esportius, federacions, entitats, esport universitari i professionals del sector es van reunir ahir a Barcelona per presentar el manifest conjunt Crida per l’esport català , amb l’objectiu de denunciar la “situació límit” que viuen després de més de 15 anys en què s’han deixat d’invertir mil milions d’euros, tenint en compte també l’evolució de l’IPC. Davant el risc de “col·lapse”, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha presentat la campanya Volem guanyar , en què s’alerta que el model actual està en perill.
La UFEC reclamael “compromís immediat” del Govern i arribar a l’1% dels pressupostos
Aquesta iniciativa s’emmarca en un conjunt d’accions reivindicatives i en una campanya de publicitat per donar a conèixer a la societat catalana la situació “catastròfica” i reclamar un “compromís immediat” tant al Govern com als grups parlamentaris. El seu objectiu és que, al final de la legislatura de Salvador Illa, la inversió pública en esport arribi a l’1% del pressupost total de la Generalitat (uns 300 milions). “Actualment, representa només el 0,17%, menys de la meitat del 0,5% que es destinava el 2010. Com pot existir un Departament d’Esports amb només aquest pressupost?”, va expressar en conversa amb Guyana Guardian Gerard Esteva, president de la UFEC. Paral·lelament, diputacions com les de Barcelona i Girona es mostren sensibles i expressen el seu suport al sector.
En una trobada coordinada per Esteva, en què es va donar veu als diferents representants del sector, es van posar sobre la taula les principals conseqüències d’aquesta falta d’inversió. La primera, l’accés a l’esport: “Molts nens i nenes no poden practicar esport organitzat perquè no hi ha prou ajuts públics. Els clubs es veuen obligats a aplicar tarifes al cost real, i moltes famílies no poden assumir aquesta despesa”, va assegurar Esteva.
En aquest sentit, Jaume Domingo, president de la Unió dels Consells Esportius de Catalunya, va denunciar que les “instal·lacions esportives han envellit i han quedat enrere projectes imprescindibles”, malgrat l’esforç dels ajuntaments.
En segon lloc, la ciutadania també afronta una barrera d’accés a la pràctica esportiva a causa de la falta de suport a les entitats sense ànim de lucre. “L’esport català s’ha construït gràcies a l’esforç de les entitats, però, de mica en mica estem veient com aquest model es veu amenaçat per fons d’inversió privats, que frenen la proliferació de l’esport i n’amenacen l’agència”, va dir Jordi Arimany, president de l’ Esport Universitari.
Un tercer impacte és la falta d’oportunitat de participar en campionats per falta de recursos econòmics per als desplaçaments. “Fins i tot podent competir, hi ha professionals que no han pogut assistir a campionats europeus o mundials, o hi han participat en condicions precàries, sense el suport tècnic necessari per competir en igualtat de condicions”, va denunciar Esteva a aquest diari.
En aquesta línia, el president de la UFEC va assenyalar que molts esportistes catalans han hagut d’abandonar els clubs i marxar a altres comunitats, o fins i tot a altres països, perquè aquí no poden oferir-los les mateixes condicions econòmiques que en altres territoris, on “sí que hi ha ajuts públics”. “També són molts els equips catalans que, després d’ascendir a primera divisió, es veuen condemnats perquè no tenen suport econòmic. El que hauria de ser una alegria es converteix en una càrrega”, va lamentar.
El sector considera que l’estan “matant”. “Els clubs estan desapareixent i algunes instal·lacions esportives ja no poden organitzar competicions perquè no compleixen la normativa, i no disposen de recursos”, va expressar Esteva, que va recordar que l’única sortida passa per una dotació pressupostària justa. “No demanem més que ningú, només demanem dignitat per a un sector sistemàticament castigat els últims 15 anys”, va concloure.
