Espanya es va convertir ahir en un dels països europeus que més vehementment va defensar la necessitat d’un acord europeu per mantenir l’objectiu climàtic de reduir les emissions de CO2un 90% el 2040 respecte als nivells del 1990. Aquesta era la línia vermella amb què va anar ahir la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, a la reunió extraordinària de ministres de Medi Ambient de la UE que havia de decidir sobre el nou objectiu climàtic de la Unió, amb què s’hauria de presentar a la cimera que comença aquesta setmana a la COP30 de Belém (Brasil).
“La visió d’ Espanya ha estat sempre de la màxima ambició, aquest 90% de reducció de les emissions”, va assegurar Aagesen quan va arribar a la reunió. “Ens hi juguem molt, ens hi j
uguem el lideratge internacional, que és fonamental en aquest context extraordinàriament complicat, però, sobretot, jo crec que parlem d’una Europa més unida, cohesionada, una Europa de competitivitat, de certesa, de certesa a tots i cadascun dels inversors”, va insistir la ministra.
Un dels debats oberts era la quantitat d’emissions que els estats podran comprar a altres països
La trobada era fonamental no només per arribar a la COP30 amb el nou objectiu climàtic per al 2040, sinó per derivar-ne un compromís d’emissions per al 2035, que és el que l’ONU va demanar als països que presentessin abans de la reunió de
Belém. Fins i tot la Xina ha aconseguit aquest compromís d’emissions, però Europa ahir a la nit encara s’arriscava a arribar a la COP30 amb les mans buides, cosa que amenaça d’afectar el lideratge de la Unió Europea entre les principals potències que intenten continuar defensant la batalla contra l’emergència climàtica, malgrat que als Estats Units, Donald Trump està desmantellant
les seves polítiques en aquest departament.
Tot i això, a la UE la resistència d’alguns països preocupats pels efectes de les polítiques climàtiques sobre la competitivitat de les seves empreses
va allargar ahir la discussió molt més del que s’esperava en el que es va convertir en una dura batalla entre posicions oposades.
Per aprovar l’objectiu, cal una majoria qualificada d’almenys 15 dels 27 estats membres de la UE que representin el 65% de la població de la UE. I, per tant, el beneplàcit de pesos pesants al tauler europeu com Itàlia o
Polònia, dos dels països que ahir més vehementment van lluitar per obtenir flexibilitats per rebaixar els objectius climàtics de la UE.
Un dels punts més complicats era el percentatge de crèdits de carboni que els països membres poden comprar a tercers països per complir amb les obligacions d’emissions. A fi d’aconseguir un acord, la Comissió Europea havia proposat el 3%, però ahir Polònia insistia a augmentar aquesta xifra al 10%. França també va proposar que els crèdits augmentessin al 5%.
