L’historiador britànic Paul Kennedy va publicar el 1987 un llibre de referència sobre l’auge i la caiguda de les grans potències en els últims cinc segles. Quan entra en declivi un imperi? Kennedy aporta molta documentació sobre la caiguda, entre d’altres, de l’imperi espanyol, del britànic, del soviètic, i dibuixa símptomes de decadència en l’imperi nord-americà, que ha senyorejat tot el segle XX fins al dia d’avui.
La tesi que aplica a diversos imperis es basa en el desequilibri entre el poder econòmic i els compromisos militars i estratègics. El declivi és lent, pot ser llarg i culturalment molt creatiu. Però quan l’economia no pot sostenir les empreses militars per defensar l’hegemonia política, la caiguda és inevitable tot i que la inèrcia la faci imperceptible d’un any per l’altre.
La pregunta que es formula al món acadèmic i cultural d’ Occident és si la manera d’exercir la presidència de Trump és un símptoma del començament de la decadència. No és imminent, pel sistema d’equilibris que els poders executiu, legislatiu i judicial disposen per controlar-se entre ells.
Amb la força ja no n’hi ha prou per mantenir l’hegemonia en la societat global
Però si fem cas del concepte de poder tou, introduït pel professor i analista Joseph Nye, amb la força ja no n’hi ha prou per mantenir l’hegemonia en la societat global. El poder tou es vehicula a través dels valors de la cultura com l’educació, el cinema, l’estil de vida i el poder d’atracció i persuasió. Per la literatura i per l’arribada a la Lluna. També per l’esperit crític en episodis tan lamentables com la guerra del Vietnam i el suport a dictadures de tota condició. S’atribueix a Stalin la idea que per dominar el món n’hauria tingut prou amb controlar els estudis de Hollywood.
Lee tambiénLa política, les urnes i el carrer
L’estil Trump es basa en el poder dur i no en el tou. El problema és que la seva tendència a la coerció i a les amenaces tarifàries ensopega amb l’auge i la consolidació d’un altre imperi, el de la Xina, que mostra una capacitat econòmica i militar per disputar l’hegemonia a l’Amèrica de Trump.
La diferència entre aquests dos gegants és la llibertat i la democràcia. Els Estats Units serien una nació prescindible i decadent si no tinguessin institucions lliures i independents. Trump pretén trencar els equilibris i els consensos.