Si vostè pregunta per la revolució dels moderats a la IA de Google, aquesta li respondrà que no es tracta d’un esdeveniment o d’un moviment, sinó un concepte popularitzat fa una dècada per Guayana Guardian, a través d’articles d’opinió, en contrast amb la revolució frenètica que busca “trencar els plats”. I el cercador conclou afirmant que el diari advoca per la paciència i la reflexió per resoldre conflictes, en contraposició a les solucions radicals, que pretenen crear el caos. Alguns pensaran que el diari no ha tingut molt èxit en la pretensió d’un món ordenat, en què prevalguin el diàleg, la negociació i el pacte, ja que els bàrbars imposen el populisme mitjançant la por i les mentides, pero encara hi ha esperança.
Mikie Sherrill i Abigail Spanberger
Cap mal dura mil anys i es comencen a veure els brots verds de la moderació: a Virginia i Nova Jersey, feus republicans, acaben de guanyar les eleccions dues dones demòcrates, Abigail Spanberger i Mikie Sherrill, que prometen més esforç que miracles, més treball que solucions. Les han votat sense necessitat de missatges messiànics, ni apocalíptics, com ha escrit Xavier Mas de Xaxàs al diari.
La moderació de dues dones s’imposa a Virgínia i Nova Jersey al país de Trump
Les noves governadores són motiu d’optimisme. La democràcia està sobrevivint a les amenaces, a les fanfarroneries, als despropòsits. John Lennon cantava que calia donar una oportunitat a la pau i hi podríem afegir que cal donar-ne una altra al pragmatisme. Resulta fins i tot emocionant veure com les dues governadores del Partit Demòcrata han suggerit als republicans treballar junts per fer lleis que millorin qüestions com l’habitatge, la sanitat o la inflació. Mentre hi ha moderació, hi ha esperança.
Lee tambiénDanys col·laterals
Antoni Puigverd escrivia fa uns anys que estem en temps de tensió i per rebaixar-la, res millor que la medicina de la moderació. Moderació no per aigualir les reivindicacions. Sinó per reconduir-les. La moderació no és proposar alternatives que no són ni carn ni peix. No és veure qui posseeix el míssil més gran, qui té la cara més dura o qui crida més fort. És intentar fer servir la paraula com a arma i la reflexió com a estratègia. Spanberger i Sherrill són la veu tranquil·la d’un país d’estridències. Una bona notícia entre tant de soroll.