El 1911 va ser inaugurat a so de bombo i platerets el Saturno Park, un important conjunt d’atraccions. Era sorprenent que l’Ajuntament de Barcelona hagués permès que fos situat a la plaça d’ Armes davant la façana de l’antic Arsenal, ja rehabilitat com a Museu Municipal d’Art. No va ser estrany que provoqués una campanya de protestes contra un Consistori sota el lerrouxisme.
Hi havia atraccions per a tots els gustos i edats: cavallets, pista de patinatge, tobogan d’aigua i, sobretot, unes grandioses muntanyes russes. L’acollida va resultar d’allò més càlida i popular.
El divertit parc d’atraccions era renovat per evitar, d’aquesta manera, perdre popularitat
Va sorprendre l’empresa que aviat fos molt visitat també per la menestralia, ja que havien confiat de manera clara en la burgesia; no havien tingut en compte la seducció que exerciria la proximitat de la Ciutat Antiga (no pas Vella). Per això no es va tardar a veure-hi famílies assegudes segons l’estil fontada.
Aviat s’hi van afegir noves temptacions lúdiques: el laberint, el ferrocarril miniatura, barraques de tir amb pilotetes i la plataforma del riure.
El Saturno Parka la vora de l’antic Arsenal, jaMuseu Municipal d’Art, i futurParlament
Es va evidenciar que els barcelonins donaven excel·lent resposta a les atraccions, la majoria de les quals
tenien noms en anglès o francès, segons el país d’on procedien o havien estat simplement copiades, però
també perquè donava més
categoria.
Uns quants anys més tard s’hi va incorporar el teatre Tanagra, basat en jocs de miralls deformadors i les espectaculars onades embruixades. Es va incrementar la il·luminació, però com un espectacle ambiental més.
El 1915 la influent revista L a Ilustració Catalana va denunciar aquell panorama insuportable en un entorn de categoria històrica. No en van fer gens de cas. I l’empresa hi va afegir més atraccions –la barraca de varietats, com l’atracció del nan Paquito, el pavelló de les ciències ocultes–, a més d’acollir grans celebracions socials.
El 1916 el Saturno Park va ser desmantellat. Una part es va traslladar al Turó Park, perquè era dels mateixos empresaris, i una altra només es va desplaçar al costat del llac i la cascada, cosa que va permetre oferir passejos amb góndoles venecianes i un gran
cafè restaurant.
Va ser llavors quan es va aprofitar per urbanitzar aquella esplanada mitjançant la creativitat del gran paisatgista Forestier al voltant de l’escultura Desconsol , de Llimona.