La matinada de dimecres va ser molt llarga a l’edifici del Consell de la Unió Europea (UE). Després d’un dia i una nit de negociacions, els ministres de Medi Ambient de la UE van aconseguir a les quatre del matí un acord per salvaguardar la meta de la Comissió Europea (CE) de reduir un 90% les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2040. Ho van aconseguir, però, cedint amb noves flexibilitats per convèncer els països més reticents amb clàusules d’última hora. Per exemple, augmentar del 3% al 5% el percentatge d’aquesta reducció d’emissions que es podran convalidar comprant crèdits de carboni internacionals “d’alta qualitat”.
A més, s’hi inclou una altra clàusula de revisió perquè la Comissió torni a avaluar la situació cada cinc anys i sospesi si cal donar un 5% més de marge en la compra de crèdits internacionals als països que ho necessitin, un punt que havia exigit Itàlia, un país fonamental per aconseguir la majoria qualificada necessària per tirar endavant aquest acord entre els Vint-i-set. Ara la CE haurà de dissenyar aquest instrument i haurà d’aclarir com es finançaran aquests crèdits –es podrien fer servir fons europeus–, que es podran utilitzar a partir del 2036 i, com a projecte “pilot”, entre el 2031 i el 2035.
La UE es dirigeix a suavitzar altres mesures climàtiques políticament sensibles, com endarrerir un any, fins al 2028, l’extensió del mercat de carboni comunitari al transport per carretera i la calefacció. O incorpora una avaluació biennal per fer un seguiment dels avenços cap als objectius intermedis “basant-se en les últimes proves científiques, els avenços tecnològics i la competitivitat global de la UE”. Tot queda ara en mans del Parlament Europeu, que hauria de ratificar el text els pròxims mesos.
Aagesen reconeix que el pacte “no és perfecte”, però valora que s’hagi salvaguardat el 90%
Tot i això, tant la Comissió Europea i la presidència danesa de la UE com el bloc de països que han empès per salvaguardar l’objectiu del 90% –que no estava descomptat– van celebrar l’acord com el millor possible atès el nombrós grup de països crítics, entre els quals pesos pesants com Polònia o Itàlia. Roma va acabar pujant al vaixell gràcies a les concessions, però Varsòvia va votar en contra del text perquè considerava que encara era molt ambiciós i comprometia la competitivitat de les seves empreses. A favor s’hi van postular 21 països, que representen el 81,9% de la població europea.
Els ministres van celebrar la fumata blanca després de divuit hores tancats i malgrat els vots en contra d’ Eslovàquia, Hongria, Polònia i la República Txeca i les abstencions de Bulgària i Bèlgica. Segons ha pogut saber aquest diari, tot es va desencallar després de diverses reunions bilaterals organitzades per la presidència danesa (en què també va participar Espanya).
“No és perfecte, però està molt bé”, va valorar sortint de l’edifici del Consell la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, que va destacar que Espanya ha mantingut la seva línia vermella de no rebaixar el 90% amb el suport d’un grup de dotze països, també de governs conservadors com Alemanya o Suècia. “Són deu països units amb Itàlia en la difícil, llarga negociació de gairebé 20 hores”, va apuntar per la seva part el representant italià, Gilberto Frattin, satisfet de tornar a Roma amb més flexibilitats sota el braç.
“Al planeta tant li fa on reduïm les emissions, necessitem reduir-les”, defensa el comissari
La reunió va acabar amb aplaudiments a la sala, perquè també va suposar l’aprovació del compromís d’emissions per al 2035, que és el que l’ONU havia demanat als països que presentessin abans de la reunió de Belém. Així, la UE confirma que pretén aconseguir en deu anys una reducció d’emissions de gasos d’entre el 66,25% i el 72,5%, en comparació amb els nivells del 1990.
Era important no arribar a la cita brasilera amb les mans buides, ja que hagués posat en dubte el lideratge europeu entre les principals potències que intenten continuar defensant la batalla contra l’emergència climàtica malgrat que, als Estats Units, Donald Trump està desmantellant les seves polítiques en aquest departament. Fins i tot la Xina havia aconseguit definir abans aquest compromís d’emissions.
Tot i això, les organitzacions ecologistes no ho van veure de bon ull. “Sobre el paper, pot no sonar malament, però a la pràctica la dependència de compensacions internacionals de fins a un 5% i la inclusió d’un fre d’emergència per als embornals de carboni podrien reduir l’objectiu domèstic real a menys del 85%”, va afirmar l’oenagé WWF. “La possibilitat de poder comptabilitzar reduccions d’emissions en països de fora de la Unió Europea significa que el compromís real de la UE és molt menor”, va lamentar Thomas Gelin, representant de Greenpeace a la UE.
L’acord augmenta del 3% al 5% el percentatge d’emissions que es poden reduir amb crèdits de carboni
“Al planeta tant li fa on reduïm les emissions, només necessitem reduir-les”, va respondre el comissari d’ Acció pel Clima de la UE, Wopke Hoekstra. “És un acord pragmàtic, ambiciós, ràpid i flexible, i el que hem de garantir és que el clima, la competitivitat i la independència vagin de bracet”, va resumir.
