Les pensions creixeran l’any que ve entorn del 2,5% coincidint amb la inflació mitjana del mes de novembre. Amb aquest augment, la pujada que hauran registrat des del 2018, quan va arribar Pedro Sánchez a la Moncloa, serà superior al 35%. Això suposa vuit punts més del que han augmentat els salaris dels treballadors actius.
Dit d’una altra manera, els pensionistes ara cobren gairebé 400 euros més al mes que el juny del 2018, quan es va formar l’anomenat govern de coalició progressista. Llavors la pensió mitjana de jubilació era de 1.083 euros i l’any que ve superarà els 1.500 euros mensuals.
L’arribada massiva de migrants està servint per suavitzar el problema
Gràcies a la contrareforma, la nostra gent gran no només no ha perdut poder adquisitiu, sinó que en alguns casos n’ha guanyat, especialment les pensions més elevades. Al contrari del que ha passat amb la classe mitjana treballadora i, sobretot, amb els joves.
Una gran part dels jubilats té habitatge en propietat, un dels capítols que més castiga les noves famílies. A més, els grans estan molt subvencionats en medicaments, transport, viatges, etc. Això ha fet que actualment siguin els avis que s’ocupin dels fills i dels nets, quan seria més natural al revés. Tot un canvi de paradigma que pot suposar una humiliació per a les noves generacions, que no poden valer-se per si mateixes, i genera una tensió que pot arribar a trencar la solidaritat intergeneracional.
No és casualitat que el Partit Socialista s’hagi convertit en el partit dels jubilats, mentre que els joves s’han anat desplaçant a la dreta i l’extrema dreta, cosa que no havia passat mai en la nostra democràcia. Aquest és el resultat d’una política governamental que ha utilitzat els 10 milions de pensionistes que hi ha a Espanya com el seu viver electoral.
Es tracta de pensions electoralistes, que, si bé han servit per tractar millor la gent gran, estan posant en perill la viabilitat de la Seguretat Social a mitjà termini. Així ho han posat de manifest els últims estudis de Fedea, fundació creada per Luis Ángel Rojo i impulsada pel Banc d’Espanya.
L’arribada massiva de migrants a curt i mitjà termini està servint per suavitzar el problema, però a llarg termini s’agreujarà. Els migrants estan generant el dret a una pensió com qualsevol treballador i, en la mesura que es cotitza molt menys del que es rep per la millora de les expectatives de vida, la crisi serà encara més profunda. Això no és un problema per a Pedro Sánchez ni per al PSOE, ja que el seu principal objectiu no és altre que perpetuar-se al poder i per això necessita assegurar-se el màxim de vots d’una població envellida.
Fa trenta anys es va intentar solucionar aquest problema amb un gran acord entre tots els partits de l’arc parlamentari dirigit a evitar que les pensions fossin utilitzades com a arma electoral. Però des que va arribar Pedro Sánchez a la Moncloa el pacte de Toledo se n’ha anat en orris.