La publicació, el 2003, de La fascinació del periodisme. Cròniques 1930-1936, en l’edició de Glòria Santa-Maria i Pilar Tur, va fer sorgir del no-res la figura i l’obra periodística d’Irene Polo (Barcelona 1908-Buenos Aires, 1942). Una història oblidada sempre es pot recordar. Però Polo estava en aquell passadís negre que precedeix l’apagada total, que han patit tantes grans figures d’aquest país: el seu parent, mànager artístic i editor Joan Merli, per dir-ne un. La cosa positiva és que al cap de quatre dies de la primera edició la gent parlava d’Irene Polo com si la conegués de tota la vida. La capacitat de recuperació de la nostra cultura és admirable. Però atenció: sense el treball de Santa-Maria i Tur d’Irene Polo no se’n cantaria ni gall ni gallina.
El 17 de maig de 1930 Polo tenia vint-i-un anys i va publicar el primer reportatge al diari Las Noticias. Vint-i-un anys! Se’n va a Bonifacio, a Còrsega, s’hi passeja, parla amb la gent i escriu una crònica sobre el clima que envolta les eleccions. En aquest primer article hi ha un munt d’aspectes remarcables. En primer lloc, l’estructura dialogada. En comptes de fer una disquisició professoral, Polo es fa sortir ella mateixa preguntant i transcriu el que li diuen un oficial francès i un hostaler. El fet central és l’espetec de trets d’armes de foc que se senten al port per celebrar la diada electoral.
Polo, que és una gran afeccionada al cinema i que va treballar en feines relacionades amb la indústria cinematogràfica –agregada de premsa de Gaumont, autora de versions literàries de pel·lícules, col·laboradora de les revistes Gran Proyector i Films selectos– , estableix una relació entre el que veu al carrer i el món de la pantalla, entre realitat, ficció i projecció, amb un plantejament moderníssim que recorda els articles de la secció Cabaret Voltaire que Plàcid Garcia-Planas publica a la secció d’Internacional d’aquest diari.
Irene Polo retratada per Gabriel Casas fent broma amb Buster Keaton
A Las Noticias, els articles es publicaven amb uns titolets que empaquetaven conceptes. Aquests titolets estan triats amb sentit periodístic i gust literari: “El fantasma de níquel” escriu, perquè a la faixa de l’hoteler ha vist la culata d’una pistola. Quan se’n va a dormir, somnia amb el que li ha passat aquell dia, la realitat i la ficció se li barregen al cap i imagina una aventura del cowboy Hoot Gibson a Texas que fa venir por. Sembla l’Agent Cooper de Twin Peaks, quan intentava resoldre el cas de Laura Palmer amb somnis i visions.
Tots els elements del periodisme d’Irene Polo són presents en aquest primer article: les pistoles (la FAI li tenia jurada i a Solidaridad Obrera l’amenaçaven obertament), el clima d’amenaça, la barreja entre política, societat i societat de l’espectacle. Fa servir una escriptura que suggereix, humorística, lleugera, amb un punt de distància, que introdueix el lector en la situació que descriu i li transmet el que ha viscut en primera persona.
⁄ Fa servir una escriptura lleugera, humorística amb un punt de distància, que introdueix el lector en la situació que descriu
Des del 2003, Glòria Santa-Maria i Pilar Tur han completat la seva recerca amb molts textos inèdits (hem passat d’un volum de 300 pàgines a un de 456), han reconstruït la relació d’Irene Polo amb el món del cinema i han aprofundit en el coneixement de la seva etapa argentina, amb una hipòtesi molt plausible sobre les raons del suïcidi, que ja van exposar al llibre Els anys americans d’Irene Polo (2022). També és molt interessant veure que després del 6 d’octubre, quan el diari L’Opinió, on col·laborava, queda suspès, Polo s’ha d’integrar a L’Instant, el diari de la Lliga. És la situació, molt contemporània i molt ben descrita, del periodista que no encaixa amb la ideologia del mitjà. Tenim Irene Polo per sempre. (A la venda el 12 de novembre).
Irene Polo
La fascinació del periodisme. Cròniques 1930-1936
Edición de Glòria Santa-Maria i Pilar Tur.
Quaderns Crema. 456 pàgines, 22,80 euros