Contraatac
OBSERVATORI GLOBAL
El més interessant de la història és que el que sembla inevitable no ho és mai. Semblava que l’onada que portava Donald Trump al tron mundial arrasava qualsevol resistència. Però vet aquí que a la primera ocasió que la gent ha tingut de pronunciar-se en unes eleccions el trumpisme ha estat derrotat. A Nova York, a Virgínia, Nova Jersey, Pensilvània, Geòrgia, a Califòrnia. No es tracta d’un triomf demòcrata, sinó d’un rebuig de Trump. Perquè hi ha grans diferències entre els guanyadors d’aquestes eleccions, per bé que pels imperatius del sistema polític tots s’hagin de presentar emparats per les sigles demòcrates.
El triomf de Zohran Mamdani a Nova York, amb impacte mundial, ha resultat d’unes orientacions explícitament crítiques del Partit Demòcrata. El líder demòcrata al Senat, Chuck Schumer, no va donar suport a Mamdani i el líder demòcrata a la Cambra de Representants, Hakeem Jeffries, només ho va fer tèbiament l’últim dia. Tots dos de Nova York. La moderada Abigail Spanberger, exoficial de la CIA, elegida governadora de Virgínia, va criticar obertament Mamdani. La governadora electa de Nova Jersey, Mikie Sherrill, expilot de la Marina, se situa en una posició centrista. Totes dues van guanyar per amplis marges, en part pel vot hispà, preocupat pel racisme antiimmigrant, i, a Virgínia, pel suport dels funcionaris federals amenaçats als llocs de feina.
El més significatiu per al Partit Demòcrata és l’aprovació a Califòrnia, amb un 63%, de la proposta de redissenyar els districtes electorals a favor dels demòcrates, com a resposta al que diversos estats republicans estan fent. Perquè el gran impulsor de la iniciativa, el governador Gavin Newsom, ho va plantejar com una resposta a la deriva autoritària de Trump. Newsom es posiciona com a presidenciable potencial a partir d’una plataforma de resistència contra el trumpisme. En la seva candidatura es podrien retrobar diferents corrents demòcrates que tenen poc a veure entre ells. Newsom no s’ha pronunciat sobre Mamdani perquè l’entusiasme que la seva campanya suscita entre els joves i les minories té ressò al país.
S’ha obert un front de resistència a Trump en què es comencen a entreveure polítiques alternatives
Han votat per Mamdani els districtes de minories ètniques, mentre que el corrupte demòcrata Andrew Cuomo va rebre el suport dels barris majoritàriament blancs. Persisteix la bretxa racial en la política dels Estats Units. Les prioritats de Mamdani, més enllà de ser socialista, musulmà i crític de Netanyahu, tenen relació directa amb el que ha estat la motivació principal del vot contra Trump: la carestia de la vida, la crisi d’habitatge, la falta de sanitat pública, les mancances en guarderies i escoles, en contrast amb l’enriquiment exponencial dels més rics. El contrast d’un país pròsper per dalt amb la realitat d’una majoria de població que no arriba a final de mes s’ha fet insuportable. I l’odi antiimmigrant i antifeminista, que va impulsar el trumpisme, passa a un segon pla davant els problemes quotidians.
La por de les elits, incloent-hi els demòcrates i The New York Times, és que les polítiques de Mamdani guanyin en popularitat. L’hi posaran difícil esperant que al final accepti els seus límits. Ha d’apujar impostos als rics per finançar els seus programes. Però els impostos depenen de la governadora de l’estat, que, tot i que dona suport a Mamdani tàcticament, fiscalment és conservadora.
Tot s’ha de veure. Però el que està clar és que s’ha obert un front múltiple de resistència a Trump en què es comencen a entreveure polítiques alternatives. Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez somien aglutinar una esquerra demòcrata que canviï el partit. Difícil a nivell nacional. Però poden suscitar una mobilització social que trobi motius creixents davant l’agressivitat erràtica de Trump. Com diu Mamdani, hi ha llum en la foscor. Sense oblidar que aquest és un país marcat per la violència.