Aristòtil, Maquiavel, Bismarck o Churchill es van referir a la política com l’art del possible. Però Carles Puigdemont s’estima més creure que, en realitat, la bona política és l’art de l’impossible. Junts ha decidit fer un pas més en la seva deriva cap enlloc. Fa uns dies van proclamar que només votarien les lleis del Congrés que afavorissin Catalunya i ara han anat més enllà al declarar que bloquejaran totes les lleis de Pedro Sánchez. Miriam Nogueras va entrar en seu parlamentària acompanyada dels diputats del seu partit, que avançaven alineats com els intocables d’ Eliot Ness, per anunciar que la legislatura queda bloquejada: “Pedro Sánchez no podrà aprovar pressupostos, ni el sostre de despesa, ni tampoc la llei Bolaños (de reforma de la justícia). Ha perdut, per tant, la capacitat legislativa. És un bany de realitat per a Sumar i el PSOE”.
Abocar el que un porta dins és un dels desfogaments més rotunds que un es pot donar. Una altra cosa és que aquest dosi de felicitat duri gaire. Pel cap alt com una droga tova.
En política, si un es declara públicament antisanchista, si creu que amb el PSOE no hi ha res a negociar, si considera que ha incomplert els compromisos, presenta una moció de censura i passem a una altra cosa. Però bloquejar les iniciatives del Govern central per deixar als llimbs el quitament del deute català, el finançament singular per a Catalunya, el control de la pesca il·legal per part de la Generalitat i una cinquantena de lleis per millorar la qualitat de la democràcia resulta temerari i molt difícil d’explicar.
Junts dona al PSOE un bany de realitat amb el bloqueig, sense valorar que perjudica el país
Fora d’això, després d’apuntar-se a l’antisanchisme, el coherent seria fer dimitir els càrrecs que Junts ha col·locat en els consells d’empreses participades (Renfe, Aena, Enagás) o ens públics com CNMC o RTVE, però això no passarà.
Lee tambiénUn dilema no és una amenaça
Donar cops de porta sempre té un problema: que si et despistes, t’enganxes els dits. Però potser és una genialitat. El president Coolidge es va fer famós a la Casa Blanca pel seu talent en no fer res. Esclar que això passava fa un segle i avui el temps vola. I és possible que Junts, més fins i tot que el mateix PSOE, s’hagi quedat sense temps.