Ferran Pedret (Barcelona, 1979) president del grup parlamentari del PSC en el Parlament, avala que el Govern de Salvador Illa continuï governant encara que no aconsegueixi aprovar uns pressupostos el 2016, però valora el caràcter propositiu d'ERC en el Parlament davant l'actitud de Junts, del que afirma que es mou per un càlcul partidista equivocat.
En què creu que noten els ciutadans el canvi de govern més enllà del clima i de la normalització política?
Quan ens desplacem al territori, a parlar amb entitats, amb institucions com ajuntaments, molta gent ens reconeix que existeix una interlocució molt més fluida i directa per part del Govern de la Generalitat, que escolta més i és molt a sobre dels temes, que els segueix de prop. A més, l'agenda social ha tornat molt clarament sobre la taula. Es parla molt més de qüestions que són molt rellevants per a les classes populars i treballadores, com la sanitat pública, l'educació, els serveis socials, l'habitatge… I en tots i cada un d'aquests terrenys s'estan introduint millores que venen a intentar solucionar alguns problemes estructurals.
Al Govern se li critica els seus grans anuncis en matèria d'habitatge i potser poca efectivitat a curt termini, per exemple a Rodalies Ocupar-se d'aquests reptes és poc agraït, políticament?
Pot ser que sigui poc agraït, però és estrictament necessari. Amb les infraestructures ferroviàries o amb l'habitatge, òbviament, els resultats no es veuen mai a curt termini. Però és necessari fer les polítiques ambicioses perquè acabin donant algun rèdit en el futur. Les polítiques que pensen a mitjà i llarg termini, que involucren tasques de molta complexitat, no són incompatibles amb altres que tenen a veure amb el curt termini. En matèria d'habitatge, per exemple, no és incompatible construir i fer polítiques que intervenen, que regulen, que posen límits al lloguer… Tot alhora i a tot arreu és el que cal fer amb les polítiques d'habitatge. Si el retret que ens han de fer és un excés d'ambició i planificar, benvingut sigui el retret.
Els grups de l'oposició critiquen el Govern per no tenir una perspectiva per aprovar els pressupostos. Aquesta crítica serà una constant…
Sí, és possible. Alguns dels quals més ho critiquen són formacions que ja han dit que no estan disposats ni a negociar-los, la qual cosa em permet dubtar sobre la sinceritat del propòsit de la crítica. Volem que hi hagi uns bons pressupostos i que estiguin com més aviat millor, però amb l'accent posat en què hi hagi un bon acord. No tinc cap dubte que en el moment en què sigui possible això es portarà.
Si no hi ha pressupostos, el Govern no es planteja un avanç electoral Això no seria una rèmora política i fins i tot democràtica?
El que no farem és detenir més un país que fa molts anys, més d'una dècada, que espera que hi hagi solucions estructurals als problemes que comentàvem. El país no en pot esperar més. La ciutadania vol millores en habitatge, sanitat, educació, infraestructures… Per tant, seria una irresponsabilitat aturar les polítiques públiques que estan posant-se en marxa. El Govern ja ha acreditat que pot governar i dur a terme transformacions importants sense necessitat d'uns pressupostos. Els preferim, treballarem perquè estiguin, però el Govern governarà.
Ferran Pedret, en el Parlament de Catalunya
Però sense pressupostos no serien un Govern més inestable?
Hem aprovat el 96% sent de les iniciatives que hem portat a votació en el Parlament. Ja voldrien molts governs amb minoria aquella estabilitat.
Sense un acord per al finançament, ERC no negociarà aquests pressupostos. Però veu possible aprovar en el Congrés les reformes legislatives necessàries per reformar el model de finançament?
Si hi ha un acord sobre el nou model de finançament no serà només perquè el Govern i el Govern d'Espanya s'hagin posat d'acord, sinó també perquè altres territoris hauran vist que convenia molt reformar-lo i que no és un joc de suma zero. Per tant, no entendríem que el conjunt de les formacions polítiques no donessin el seu aval a un nou model de finançament que tothom ha diagnosticat que és necessari reformar. Ho han dit governs de tot color i signe en els últims anys, a gairebé tots els territoris. Si la necessitat existeix, hi ha incentius per a tothom.
Veu el PP votant a favor d'aquestes reformes legislatives tenint en compte que els seus territoris tenen una idiosincràsia molt diferent?
El PP governa, encara, alguns territoris que comparteixen problemes molt similars als de Catalunya amb el model de finançament actual, per tant hauran de donar moltes explicacions als ciutadans d'on governen per no acordar un nou model de finançament que, si s'acorda, amb tota probabilitat serà millor per al conjunt de la ciutadania.
Com veu el paper d'ERC en aquesta legislatura?
Tenim una relació fluida i estable, tant amb el grup parlamentari d'ERC com entre partits. Per descomptat, practiquen un alt grau d'exigència cap al Govern de la Generalitat, com crec que correspon, però la crítica que fan normalment va acompanyada de propostes i això facilita molt la tasca parlamentària d'intentar arribar a acords. No tenen una actitud de bloquejar o d'impedir. Tenim també un grau de coincidència amb els altres partits d'esquerres i, significativament, amb els quals acordem la investidura. Estem per sobre dels dos terços de coincidència en el sentit del vot, per tant, em sembla que anem ben alineats.
I com està veient el tipus d'oposició que practica Junts a Catalunya?
Se sembla molt a la que practica el PP en el Congrés, segurament amb un punt més d'educació i de contenció amb la retòrica, però que així com ERC acompanya la seva crítica de proposta i de possibilitat d'acord, Junts sembla haver decidit practicar una oposició poc útil, estèril, per al conjunt del país i per als electors de Junts. Ens resulta incomprensible que Junts no hagi entrat en l'ampli consens de país que és el Pacte Nacional per la Llengua. Crec que només una estratègia de càlcul partidista, segurament equivocat, pot conduir a una actitud com aquesta.
Potser la pressió electoral que exerceix Aliança Catalana té molt a veure en aquest sentit?
Jo vull ser molt respectuós amb els processos de reflexió estratègica que viu en altres espais polítics i ens sembla que Junts està immers en un procés de reflexió estratègica que vist des de fora dona un cert aspecte de desorientació. És possible que algunes de les seves decisions estiguin condicionades per aquella pressió. En el combat contra l'extrema dreta hem trobat a faltar tant Junts, referent a Aliança, com al PP, referent a Vox. I ens sembla que tenen una posició de responsabilitat especial a l'hora de combatre aquest fenomen.
I com explica la ruptura de Junts amb el PSOE? Creu que hi havia raons de pes per a aquesta ruptura o és només un càlcul estratègic?
Dels acords subscrits entre el PSOE i Junts en el marc de la investidura de Pedro Sánchez n'hi ha alguns, i no menors, complerts. D'altres estan intentant-se complir i en el que depèn del Govern d'Espanya s'està fent tot el que està a les seves mans. Quan els socialistes subscrivim acords és perquè considerem que l'acord és positiu per al conjunt de la ciutadania i, per tant, ho fem nostre. Amb o sense ruptura, es treballarà pel compliment dels acords establerts.
I com veu la presidència de Josep Rull en el Parlament? Veu diferències entre el seu perfil i el canvi que està agafant en el seu discurs Junts?
Soc molt respectuós dels processos de debat estratègic en les altres formacions. El que crec que és que Josep Rull, amb qui, òbviament, tenim diferències, té una estima innegable per la institució. Té un sentit institucional que val la pena posar en relleu. Pertany a una tradició política, a un partit, però intenta presidir la Cambra amb equanimitat.
Puigdemont, Oriol Junqueras... Creu que ha passat el temps ja d'aquells lideratges que van agafar tanta força durant el procés?.
No crec que m'hagi de pronunciar sobre els lideratges d'altres formacions polítiques. El que sí que puc dir és que estic absolutament convençut de què la immensa majoria de la ciutadania de Catalunya el que vol és projectar junts el futur i no reviure els moments molt polaritzats i divisius que hem tingut en els últims anys.
Els cordons sanitaris a la ultradreta serveixen d'alguna cosa
És necessari combatre a peu ja cavall l'extrema dreta. En les institucions ha de fer-se, combatent els seus arguments, els seus discursos, el seu odi, però la feina principal per combatre a l'extrema dreta és amb les polítiques públiques dirigides a remoure les causes dels malestars socials que l'extrema dreta vol convertir en arma. L'extrema dreta identifica una sèrie de malestars socials i pretén focalitzar aquesta frustració, aquell malestar cap a grups com els immigrants, l'Anti-Espanya o el que sigui, i llavors simplifica els missatges. Després, en el moment en què toquessin poder s'obliden immediatament del ciutadà corrent i governen per al gran capital. La feina principal s'ha de fer al carrer, als barris, a les ciutats; anar al focus del problema i a una distribució molt més igualitària de la riquesa, de les oportunitats i d'allà el discurs i les polítiques del president Illa relacionades amb la prosperitat compartida. Va d'això.
Tot i això, les enquestes també situant un PSC una mica a la baixa.
Veurem quins són les tendències, però estem convençuts que estem ben orientats, La economia creix, creix l'ocupació, el nombre d'afiliats de la Seguretat Social, encara que aquest creixement encara no ha assolit prou el nivell que pensem que seria òptim de distribució de la prosperitat. Cal orientar-se cap aquí. Nosaltres estem convençuts que donarà resultats.
Té la sensació que es legisla poc en el Parlament?
Jo vinc del camp del dret i hi ha un aforisme que diu: lleis, poques i bones. Són molt importants les reformes legislatives que s'han d'introduir quan aporten una clarificació, quan faciliten a la ciutadania l'accés o l'exercici dels drets, però això ha d'anar acompanyat de polítiques públiques que no necessàriament sempre requereixen canvis legislatius. L'adequat balanç entre la reforma legislativa i l'impuls de polítiques públiques és el que crec que s'està aconseguint amb el Govern de Salvador Illa.
