Rússia posa el peu a Pokrovsk
La guerra d’ Ucraïna, que avui arriba als 1.354 dies i d’aquí tres mesos complirà quatre anys, continua amb tota la crueltat, amb els bombardejos, les víctimes diàries i les perspectives d’eternitzar-se a les portes d’un nou hivern molt difícil per a la població ucraïnesa.
En el tauler geopolític, la Unió Europea va aprovar el 23 d’octubre el 19è paquet de sancions a Rússia, entre les quals figura avançar un any, del 2028 al 2027, la prohibició d’adquirir gas natural liquat rus. Hi va donar llum verda l’endemà que el president Donald Trump aprovés la imposició de sancions a les dues principals petrolieres russes, Lukoil i Rosneft. Les dues decisions anaven en la línia de pressionar Rússia perquè acceptés un alto el foc després que s’hagués cancel·lat l’anunciada cimera entre Trump i Putin a Budapest. Una cita en la qual el líder republicà confiava a fer entrar en raó el líder del Kremlin, però que va anul·lar veient que Putin no és Netanyahu –a qui sí que va obligar a acceptar el seu pla de pau per a Gaza– i davant el temor de tornar a fer el ridícul com ja li va passar a la cimera d’Alaska.
L’anul·lació de la trobada era una prova més de la impossibilitat d’arribar a una treva mínima en la guerra d’ Ucraïna. El Kremlin ha demostrat no tenir cap interès a asseure’s a negociar perquè la situació actual l’afavoreix en el front bèl·lic. Al contrari, l’estratègia del president Zelenski és intercanviar espai per temps per esperar que la guerra, impossible de guanyar en el terreny tàctic, es decideixi en el nivell polític.
Fa temps que els exèrcits russos i ucraïnès estan embrancats en tres fronts principals de combat, on amb prou feines es produeixen avanços i retrocessos. Per això qualsevol moviment, i molt més una victòria, tenen un relleu especial. I això és el que pot passar a la ciutat minera de Pokrovsk, que abans tenia 60.000 habitants, avui completament destruïda, i on els ucraïnesos es defensen casa per casa per evitar que les
tropes russes, que han trencat les defenses de la ciutat i que Kíiv quantifica en 100.000 soldats, se n’apoderin després de més d’un any de combats. Encara no està envoltada i hi ha un coll d’ampolla d’uns cinc quilòmetres d’ample per on es poden replegar les tropes ucraïneses. I mentre els russos no tallin les línies de subministrament, no tot estarà perdut per als defensors. L’arribada de l’hivern podria decidir el desenllaç d’aquesta batalla.
Si els russos prenen la ciutat, al Donetsk, seria la seva victòria més gran des del 2023
Però si finalment conquereix Pokrovsk, seria una important victòria estratègica i propagandística per a Rússia, ja que aquesta ciutat és clau per conquerir tot el Donbass, format per les províncies de Luhansk i Donetsk, una regió que Putin ha cobejat durant molt de temps. L’última conquesta important de Moscou a Ucraïna va ser Bakhmut, el maig del 2023, seguida de la ciutat d’Avdíivka, el febrer del 2024. Pokrovsk, un important nus de comunicacions, ha esdevingut també un camp de batalla entre els relats bèl·lics de les dues propagandes.
Si acaba en mans russes, les principals ciutats restants de la
regió – Sloviansk i Kramatorsk– quedarien exposades a ser envoltades i engolides, per bé que abans els russos encara haurien de conquerir bastant territori. La resistència ucraïnesa a la ciutat posa de manifest les enormes dificultats a què s’enfronta Kíiv per defensar una línia del front que s’estén al llarg de més de 1.200 quilòmetres.
El debat al Govern ucraïnès és si cal resistir fins al final i sacrificar els seus defensors o és millor una retirada estratègica per salvar vides i reorganitzar-se a la rereguarda. El que passa a Pokrovsk evidencia un problema fonamental per a Ucraïna: no té prou soldats. Desplaça batallons o brigades per contrarestar les incursions dels russos, i aquests aprofiten qualsevol buit que queda en la línia del front. Ucraïna també s’ha vist obligada a suspendre la línia fèrria que unia Kramatorsk, al Donbass, amb la resta del país.
La caiguda de Pokrovsk reforçaria l’argumentari del Kremlin que Rússia avança al front i que la guerra només empitjorarà per a Ucraïna si no accedeix a les seves exigències oneroses per posar fi al conflicte. En aquest context cal interpretar que Putin, que necessita mostrar un èxit militar, hagi ignorat les crides de Trump i aposti per continuar els combats.
A prop d’entrar en el quart any, la guerra no només empitjora, sinó que està en vies d’eternitzar-se
Però la pèrdua de Pokrovsk pot tenir una importància militar relativament limitada per a Ucraïna. Els avanços graduals de Rússia tenen un cost immens en vides i material, i els comandaments militars ucraïnesos afirmen que les grans pèrdues
que infligeixen a les tropes del Kremlin afectaran de manera
més àmplia l’esforç bèl·lic rus. Amb tot, l’únic segur és que la guerra no només prossegueix, sinó que està en vies d’empitjorar i d’eternitzar-se.