La Guàrdia Urbana dobla aquests dies la presència als voltants del centre d’atenció a toxicòmans Baluard del barri del Raval amb l’objectiu de pal·liar els problemes de convivència que suposa la revenda de fàrmacs. Fa pocs dies La Vanguardia va explicar que molts dels usuaris del centre ubicat a l’avinguda Drassanes revenen les pastilles de Lyrica i de Rivotril que els recepten els metges a joves que les fan servir per envalentir-se i fer estrebades i altres robatoris. A 2 euros les unes i a 1 euro les altres. D’aquesta manera, molts toxicòmans poden pagar les dosis d’altres drogues que necessiten.
Albert Batlle, tinent d’alcalde de Seguretat i regidor responsable de Ciutat Vella, va reconèixer ahir després de la celebració de l’última junta local de seguretat d’aquest districte que es tracta d’un problema en aquests moments de molt difícil solució. El mercadeig de medicaments a petita escala no és delicte. De manera sistemàtica la Fiscalia proposa el sobreseïment dels procediments instruïts per tràfic de medicaments tret que les quantitats en qüestió siguin considerables. El govern de l’alcalde Jaume Collboni provarà d’abordar aquesta qüestió amb aquesta institució a fi de trencar aquest cercle viciós.
Entitats del Raval adverteixen que els problemes socials alimenten els missatges d’odi
Tot i això, tal com també va donar a entendre el tinent d’alcalde de Seguretat, no serà senzill. Batlle va detallar després de la junta local de seguretat de Ciutat Vella que l’Ajuntament de Barcelona prepara un conveni amb la Fiscalia per constituir una unitat de la policia local adscrita a aquesta institució que principalment reforci la col·laboració entorn de les investigacions.
Mentrestant, la Guàrdia Urbana provarà de mitigar els problemes de convivència que venen juntament amb la proliferació de mercadejos de fàrmacs. A la patrulla encarregada de vetllar per la tranquil·litat davant del Baluard de deu del matí a deu de la nit ja se’n va afegir una altra amb el mateix horari destinada sobretot a complir la mateixa funció pels carrers que envolten aquest centre, pels racons on realment tenen lloc la major part dels episodis que amarguen la vida quotidiana de tants veïns d’aquesta part del barri. Les estadístiques recollides a l’última junta local de seguretat de Ciutat Vella indiquen un descens del 13,3% dels fets delictius entre l’octubre de l’any passat i el setembre del present. De 44.430 passem a 38.513. A més, la resolució d’aquests casos se situa en el 46,7%, un 4,1% més que el que s’havia registrat abans.
El problema és que l’equilibri de la convivència depèn de molts més factors. El funcionament d’aquest centre dedicat a reduir els danys que comporta el consum de drogues en una població tremendament vulnerable sempre va ser motiu de controvèrsia al Raval. Aquests serveis es presten a tots els districtes de Barcelona, però el del Baluard és el centre d’aquestes característiques amb més usuaris de tot Espanya.
L’impacte sobre l’espai públic va donar peu fa ja anys a una gran divisió veïnal al Raval entre els qui estan farts de conviure amb tanta misèria i demanen que la resta de la ciutat comparteixi aquest pes i que traslladin el centre i els que consideren que la degradació d’aquests carrers no és cap altra cosa que la prova que al barri hi falten inversions socials potents. Aquesta fractura veïnal ve de molt de temps enrere, però últimament davant la creixent revenda de fàrmacs no fa cap altra cosa que agreujar-se.
Molts veïns del Raval se senten abandonats. Alguns no dubten a atacar amb virulència tota la classe política i les institucions. Ho deixen ben clar a les xarxes i a les audiències del districte. La veritat és que, d’un temps ençà, als espais de participació ciutadana salten espurnes. Sobre aquesta qüestió, la Xarxa Veïnal del Raval va emetre un comunicat per denunciar que, producte de l’abandonament institucional i de les promeses incomplertes, comencen a abundar els missatges d’odi envers els col·lectius més desfavorits, com ara la gent que viu al carrer o els drogoaddictes ja sense gairebé esperança de rehabilitació. “El Raval no necessita més estigmes ni enfrontaments –conclouen aquestes entitats–, sinó polítiques valentes que combinin seguretat i justícia social, neteja i habitatge digne, atenció i respecte”.
