De bon matí les clàssiques armilles blaves dels voluntaris i les capses de cartró anomenades banyeres per emmagatzemar aliments ja prenien el protagonisme al mercat del Ninot de Barcelona. Era el tret de sortida, tres setmanes abans del que era habitual altres anys, del Gran Recapte, amb més de 2.000 establiments d’alimentació repartits per tot Catalunya, on es recullen, ahir i avui, viandes i donacions econòmiques per ajudar les persones més necessitades.
Es tracta d’una de les campanyes solidàries més rellevants a Catalunya, que arriba a la dissetena edició sent tan necessària com quan va néixer, en plena crisi econòmica per l’esclat de la bombolla immobiliària. Segons l’Idescat, ara com ara a Catalunya el 24% de les persones viuen en risc de pobresa. Per fer aterrar la dada, un exemple: ahir, en els pocs minuts que es triga a prendre un cafè ràpid en una terrassa al costat del mercat del Ninot, dues persones s’acosten a demanar almoina en aquest racó de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, mentre molt a prop un altre parell organitzen els seus exigus estris personals després de passar la nit al ras al carrer Mallorca.
“Si entre tots ajudéssim una mica, el món seria diferent”, assegura Xavier Quincoces
Però el Gran Recapte, organitzat pel Banc dels Aliments, s’estén molt més enllà dels límits de Barcelona. Una xarxa de 649 associacions catalanes són les encarregades de repartir el que es recapta entre les persones més necessitades. Una és el Xiprer, situada a Granollers. “Per nosaltres el Gran Recapte i la col·laboració del Banc dels Aliments és clau”, assegura el president, Xavier Quincoces. Encara és més important des de la reformulació del programa Fead de la Unió Europea, que va reduir l’aportació a través de bancs d’aliments per unes targetes moneder que, a parer de Quincoces, “no han acabat de funcionar”.
I exactament què fa el Xiprer amb els aliments del Gran Recapte? Aquesta associació va néixer el 1997 gràcies als pares de Quincoces, que la van fundar i, com ell, en van compaginar la gestió amb el voluntariat. Al matí donen esmorzar i assessoren persones nouvingudes a Catalunya perquè millorin la seva situació, i en busquen la inclusió social amb programes que, per exemple, ensenyen català i castellà. Al migdia serveixen dinars a persones que han quedat fora del sistema, algunes afectades per addiccions. També hi passen dies assenyalats com el dels Reis d’Orient, organitzen colònies a l’estiu i els acompanyen a tràmits com anar al metge. En el fons, la seva funció és prestar “acompanyament en situacions de solitud no desitjada”.
Però, a més de tot això, gestionen un dels bancs d’aliments més grans de la província de Barcelona. La seva memòria anual diu que durant l’any passat van atendre 3.761 persones a través d’aquest magatzem, 1.333 de les quals eren infants. En bona part, es finança a través d’una associació anomenada Amics del Xiprer, que compta amb uns 900 socis.
En resum, es tracta d’una associació “molt arrelada” i amb experiència al Vallès Oriental que, amb l’empenta del Gran Recapte, espera aconseguir prou aliments per a “dos mesos o dos mesos i mig”. Explica Quincoces que, en el seu cas, necessiten “molta llet, però també conserves de tonyina, llegums cuits i galetes i cereals per als esmorzars”. “Si entre tots ajudéssim una mica, el món seria diferent”, remata el president del Xiprer, una associació que funciona amb quatre treballadors i 200 voluntaris que, remarca Quincoces, són la seva “força principal”.
Els voluntaris també són imprescindibles al Gran Recapte, que aquest any ha aconseguit la contribució de 15.800 persones que animen a les donacions. Després de 17 edicions, el president del Banc dels Aliments de Barcelona, Lluís Fatjó-Vilas, considera que la ciutadania “s’ha fet seva la campanya, que ens ajuda a ser conscients que tenim milers de persones en situació de pobresa”. Per la directora del Banc dels Aliments de Barcelona, Elisabet Viladomiu, aquest és el “cap de setmana més intens de la solidaritat a Catalunya”, i anima a “donar-ho tot”. Entre donacions econòmiques i aliments, l’any passat es va arribar als 6,1 milions d’euros i aquest any s’aspira a aconseguir la mateixa xifra.
