Carles contra el seu germà Andreu
Reialesa
Les baralles fraternals no han estat fets aïllats a la monarquia britànica
Carlesi
Andreu Mountbatten Windsor, simplement, sense cap títol ni rang que adorni el tercer fill de la reina Elisabet i vuitè a la línia de successió al tron britànic. És l’última degradació de Carles III al seu germà, a qui a més ha expulsat de Royal Lodge, la immensa mansió on vivia i que és propietat reial. L’únic honor que el rei no li ha pogut retirar és la medalla de l’ Atlàntic Sud, concedida pel servei actiu a la guerra de les Malvines contra l’Argentina, i no un honor que atorga la corona.
Aquestes decisions del rei les ha motivades la relació d’ Andreu amb el pedòfil Jeffrey Epstein i les acusacions d’una de les víctimes, Virginia Giuffre, que el llavors príncep havia abusat d’ella quan era menor. Però les desavinences entre els dos germans venen de lluny.
“El problema del meu germà és que vol ser com jo”, va dir un dia el príncep Carles als seus pròxims, i va arribar a orelles del cronista reial de The Daily Mail , Richard Kay. El cert és que al fill predilecte –i consentit– de la reina, molt més atractiu i simpàtic que el germà gran, no li feia gens de gràcia ser el segon a la línia de successió i anar baixant posicions pels fills i els nets de Carles. Però aquest últim tampoc no va portar bé les atencions que la mare prodigava al germà petit, 12 anys més jove.
Fa anys que Guillem i Enric, els dos fills del rei actual, copen titulars per la seva rivalitat. Quan eren petits sempre es van mostrar units i aquests lligams es van enfortir encara més després de la mort de la seva mare, Diana, el 1997, quan tenien 15 i 12 anys. Aparentment, aquesta unió va venir després del casament de Guillem amb Caterina (2011) i d’ Enric amb Meghan (2018). Els anomenaven els quatre fantàstics, però van durar poc junts. El 2020 el fill petit de Carles es va traslladar amb la seva família a Califòrnia, i va abandonar així les seves funcions a la família reial. Es va dir que la parella volia portar una vida més independent, però de mica en mica va anar sortint a la llum que la mala relació amb el seu germà i la seva cunyada havia estat un dels motius.
A començament del 2023 Enric va publicar les seves memòries, Spare (a l’ombra), en què detalla fortes baralles entre els dos. Segons la seva versió, disfressar-se de nazi en realitat va ser idea de Guillem i de la seva llavors nòvia Kate Middleton, i que després el van deixar sol quan es va aixecar tota la polèmica. Enric també acusa el germà gran de no donar-li suport en el casament amb Meghan i de qüestionar-la per ser “una actriu americana”.
Però el pitjor va passar a començament del 2019, quan Guillem va anar a visitar el germà per parlar de la relació entre els dos i va acabar en baralla: “Em va agafar pel coll, em va arrencar el coll de la camisa i em va tirar a terra”.
La nul·la relació entre tots dos continua fins ara: al setembre el príncep Enric es va desplaçar a Londres per compromisos de feina. Va tenir una trobada privada amb el pare, el rei Carles, però no es va veure amb el germà.
Però en la història recent de la corona britànica hi ha hagut altres enfrontaments fraternals. L’àvia de Guillem i Enric, la reina Elisabet II, amb la seva germana Margarida; o el besavi, Jordi VI, amb el seu germà, Eduard VIII.
David ( Eduard VIII) i Albert ( Jordi VI) van néixer amb un any de diferència, però, mentre que el més gran era carismàtic, el segon era reservat i quec. El gener del 1936 David es va convertir en rei, però el seu cor no estava per servir el seu país, sinó Wallis Simpson. Sabent que el Parlament no aprovaria el matrimoni amb una divorciada, va abdicar deu mesos després i el seu germà va haver d’assumir una corona per a la qual no havia rebut cap preparació. No li va perdonar mai el que va fer al país ni a ell mateix, i li va demanar que se n’anés a viure a França. No van tenir cap contacte i va ser la filla, Elisabet II, qui es va acostar al seu oncle quan va ser reina.
Durant tota la seva vida la gran aliada d’ Elisabet va ser la seva germana Margarida, a qui li perdonava tots els atreviments, fins i tot que s’enamorés del coronel Peter Townsend, 16 anys més gran i divorciat. La reina, com a cap de l’ Església anglicana, li va prohibir casar-se. Això va provocar un distanciament entre les dues, que va augmentar quan van enviar Townsend a Brussel·les. Dos anys després, el 1955, i conscient dels privilegis que perdria si es casava, Margarida va anunciar que renunciava a l’amor per complir amb el deure reial. Superada aquesta sotragada, les dues germanes van continuar molt unides fins a la mort de Margarida el 2002. El seu funeral va ser una de les poques ocasions en què s’ha vist plorar en públic Elisabet II.