Els palíndroms, frases que es llegeixen igual del dret i del revés, són un exemple dels bucles lingüístics que descriu Ludwig Wittgenstein al seu Tractatus logico-philosophicus . La simetria d’un palíndrom és el pot de vidre del qual la mosca del llenguatge no pot sortir. Ara fa quaranta-tres anys vaig caure en la marmita del joc verbal el dia que vaig llegir, al conte Satarsa que Julio Cortázar va incloure al seu llibre Deshoras , el palíndrom “Átale, demoníaco Caín, o me delata”. Els palindromistes hispanòfons són legió, sobretot a Mèxic, conviuen amb els catalanòfons a la revista mensual Semagames i tot sovint malden per obrir una mica la tapa del pot de vidre que reclou els sentits en bucles d’anada i tornada. Durant aquest mes de novembre convoquen la 28a edició del Lexipíxel, un concurs bimestral de palíndroms que parteixen d’una imatge. En cada edició exerceix de ponent el palindromista amb més bona puntuació al rànquing Lexipíxel de l’ATPA (Associació de Tots els Palindromistes amb Temps per Avorrir-se). El ponent proposa la imatge, rep privadament els palíndroms, fa una llista on n’omet l’autoria i la sotmet a la votació de tots els associats. Els palíndroms, fins a dos per autor, han de tenir un màxim de 55 lletres i poden ser en qualsevol llengua (amb traducció a l’espanyol). El ponent no vota i ningú no pot votar els seus propis palíndroms. Se’n valora la qualitat verbal i també que s’ajustin a la imatge.
Dissabte passat, mentre alguns paíem les castanyes i els panellets, es va convocar l’edició d’aquest novembre. Encara recordo la primera. A la foto l’infame Hannibal Lecter (Antony Hopkins) somreia davant d’una dona espaordida. Va guanyar el poeta i músic argentí resident a París Pablo Nemirovsky amb aquest diàleg capicua: “—¿Oyó, vi vil asesinato, no lo nota? —Ni sé, salí vivo yo”. En la quarta edició va guanyar un palíndrom en català. La foto de partida era un paraigua sota un xàfec i el palíndrom premiat, d’Eladi Erill, era impecable. Deia: “Taxi urgim a mig ruixat” i el van traduir: al castellà d’aquesta maenra: “Nos urge un taxi en medio del chubasco”. En la sisena edició una imatge d’algú que podria ser Kilian Jornet saltant entre dues muntanyes va suscitar: “—¡Sé volar! —¡Oh! —¿Ahora lo ves?” (Xavi Torres). I en la divuitena, la imatge de la cara aterrida a la dona que és agredida a la dutxa a Psicosi va suscitar “En racimo ya cae cortina. Yo, rígida, di giro. Ya ni trocea... Cayó mi carne”, de Raúl Ortiz, palindromista conspicu que ha guanyat les cinc últimes edicions, amb menció especial al palíndrom que va sorgir d’una foto on es veien dos urinaris acarats: “Será para emocionar a pene paranoico mear a pares”.
Es convoca la 28a edició del concurs Lexipíxel de palíndroms, un singular premi literari
El premi Lexipíxel és un dels més originals de tot el panorama literari, com molt bé sap E. Vila Matas, Satam Alive.