Loading...

L’estrella és l’estadi

Entrenament amb públic a l’Spotify Camp Nou

L’obertura del temple blaugrana reflecteix la il·lusió de l’afició per tornar a casa 

Visió privilegiada

Àlex Garcia

Gairebé 900 dies després el futbol va tornar al Camp Nou. Més de 29 mesos després el barcelonisme va poder trepitjar les grades i estrenar els seients nous. La pilota finalment va rodar. Es va tornar a cridar un gol del Barça al temple. Encara que fos en un entrenament. L’important era sentir-se a casa.

L’Spotify Camp Nou va reobrir les portes amb una sessió de treball de l’equip de Hansi Flick amb públic. Hi van assistir 21.795 afortunats, que havien pagat entre 5 i 10 euros. Ells no oblidaran el 7 de novembre del 2025. Per una vegada, l’estrella de l’equip no va ser Lamine Yamal, com a Bruges, ni Lewandowski o De Jong. Els socis volien veure els seus ídols, sí, però l’autèntic protagonista va ser l’estadi. I això que només es van reobrir la tribuna i el gol sud, les zones que tenen el permís de primera ocupació de l’Ajuntament.

El Barcelona no deixarà de jugar a Montjuïc fins que no tingui la llicència 1B i pugui utilitzar també la grada de lateral. El càlcul més optimista al club és que sigui el 22 de novembre contra l’Athletic. “A veure si obtenim el certificat de final d’obra la setmana que ve durant l’aturada de la Lliga”, va desitjar el president Joan Laporta.

És un retorn al futur; recordes el teu avi però és el llegat a les noves generacions”

Malgrat que l’ús del recinte es compatibilitzarà amb les obres fins més enllà del 2027, la jornada va ser molt emocionant per als seguidors, que feia més de dues temporades que eren fora de casa. “S’han escapat moltes llàgrimes”, van explicar des de l’organització. Per fi podien tornar al seu seient (o un de proper). I ho volien visitar tot: passadissos, boques, bars, lavabos... Es van formar cues per entrar des de dues hores abans. “És un dia molt guapo, no descarto emocionar-me”, deien els barcelonistes, ansiosos per inaugurar l’Spotify Camp Nou. “ Mira, pell de gallina”, ensenyaven quan creuaven les portes i accedien al recinte. Ningú no va tenir por per les obres de la tercera graderia. La prova de càrrega va ser un èxit. “ Boti, boti, boti, madridista qui no boti”, es va cantar. I el ciment va aprovar amb nota.

“Estic de vacances i m’he posat l’alarma per no fallar. He vingut a les 9.00 i no era el primer”, revelava en Ferran, soci des de fa 39 anys. “És un estadi millor que l’anterior. D’aquí res jugarem aquí”, va vaticinar.

El somni de tornar a casa ja és gairebé una realitat. “Estic supercontenta. Feia molt de temps que no venia”, explicava la Pilar, sòcia des que va néixer. “Tinc el carnet de sòcia número 700 i escaig”, presumia al costat del seu marit.

“La primera impressió és espectacular, serà un gegant quan estigui acabat”

“La primera impressió és espectacular, serà un gegant quan estigui acabat”, afirmava en Manuel, que es fixava en les novetats. “L’anell de pantalla de leds, i ja s’intueix el doble anell de llotges vip. Tindrà molt potencial de negoci”. Segons Joan Laporta, els ingressos es multiplicaran per tres.

“Volia veure’l des de dins, s’intueix que quedarà majestuós”, va intervenir l’Oriol, que no va poder evitar buscar amb la mirada el seu seient a lateral i va veure detalls arquitectònics a millorar. “Abans a primera graderia hi havia deu passadissos per baixar a la grada i ara n’hi ha cinc. Costarà arribar al centre de la fila. I l’ample dels esglaons­ no és homogeni, n’hi ha un d’estret, un de llarg... Segurament el tercer pis serà més ampli”, avisava.

En Bernat, molt més jove, va utilitzar la càmera del mòbil. “He fet bastantes selfies”, confessava. “No tenia classe a la universitat i he vingut amb el meu pare. Impressiona l’ altura”, va destacar. Pels passadissos interiors, en Josep Maria tocava amb les mans obertes la pedra dels murs. “Han envoltat els fonaments originals del 1957 i els han il·luminat des de terra, per donar-los importància, com si fos un museu”, aplaudia.

“M’he posat l’alarma per no fallar; d’aquí res jugarem aquí”

Però ahir no només la gent era neòfita. També era especial per a futbolistes com Cubarsí, Olmo, Fermín, Casadó o Gerard Martín, que no han jugat mai al coliseu. Lamine només hi ha disputat 7 minuts. Els jugadors ja hi van arribar canviats des de la ciutat esportiva i només van utilitzar el vestidor –el visitant– per posar-se les botes. “Al bus anava emocionat. És diví”, va aportar Araújo. Fins i tot Flick debutava a casa.

“És com Retorn al futur. Recordes el teu avi i el teu pare, però aquí gaudirem del present i construirem el futur, és el llegat a les noves generacions”, va definir Laporta. A falta de tardes de glòria i de nits màgiques, el Camp Nou ja té un matí amb bany de masses.