La tempesta judicial que amenaça l’empresari basc José Antonio Jainaga, propietari de Sidenor, que dimecres ha de comparèixer davant de la justícia acusat de delictes de contraban i complicitat per genocidi pels seus negocis amb Israel, no només no l’ha apartat del seu objectiu d’aconseguir la propietat de Talgo, sinó que ha accelerat l’operació.
Ahir el consorci empresarial format per Clerbil, vehicle inversor de José Antonio Jainaga; Finkatuz, el fons d’inversió del Govern basc, i les fundacions BBK i Vital van anunciar el tancament de l’oferta llançada el 4 de febrer per adquirir el 29,76% del capital de Talgo que fins ara estava en mans del vehicle d’inversió Pegaso. Aquesta societat instrumental està participada pel fons d’inversió Trilantic i alguns accionistes minoritaris de la companyia, entre els quals alguns membres de la família Oriol, fundadors de Talgo. Una operació que s’esperava per a final d’any.
La transacció ha quedat fixada a un preu fix de 4,25 euros per acció, 10 cèntims més que el que es va anunciar al febrer, que representa un total de 156,6 milions d’euros. Una quantitat fixa que es lliga a un possible pagament variable que rebrien els socis de Pegaso en cas que alguns dels actuals compradors revenguin la seva participació per un preu superior els pròxims dos anys.
La junta d’accionistes ha d’aprovar una nova estructura financera per completar l’operació
El preu final és molt lluny dels 5 euros per acció que Trilantic ha intentat aconseguir des que el Govern espanyol va vetar l’estiu del 2024 l’opa llançada el consorci hongarès Ganz-Mavag que va valorar en aquesta quantitat l’accions de Talgo. Malgrat això, la solució accionarial del fabricant de trens espanyol va disparar ahir el seu valor a la borsa amb una revalorització de 9,7%; fet que demostra que el mercat valora més l’estabilitat de l’empresa que no pas les possibles conseqüències judicials del seu nou soci de referència.
Entre altres coses, perquè el pes de Sidenor en el capital de Talgo ha quedat considerablement reduït respecte al que es presumia quan el seu nom va saltar a escena, cosa que el Govern de Pedro Sánchez va identificar com la solució espanyola per a Talgo.
El grup industrial basc va resultar tenir menys pulmó financer del necessari per abordar l’operació i ha calgut formar un conjunt d’aliances per donar forma a aquesta solució espanyola amb una important implicació del Govern basc, molt interessat a no deixar en mans estrangeres un bastió important de la seva indústria autòctona. Segons la informació remesa ahir a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Jainaga, per mitjà de Clerbil, serà propietari de 10.534.569 accions, un 8,5% de la participació de Pegasus, el mateix percentatge que ha adquirit el Govern basc per mitjà del seu fons d’inversió Finkatuz i la Fundació bancària BBK. Vital, l’altra fundació de l’antiga caixa basca, ha adquirit 5.261.141 d’accions, el 4,2% del total.
L’Estat, mitjançant la SEPI, hi invertirà 75 milions d’euros si la deriva judicial de Jainaga no ho impedeix
La transacció s’espera que estigui finalitzada abans del 31 de gener del 2026. Per això, el següent pas en el procés, segons ha explicat Talgo, és la convocatòria de la junta general extraordinària d’accionistes que ha “de ratificar una nova estructura de finançament de la companyia, imprescindible per dur a terme el traspàs definitiu de les accions i l’inici d’una nova etapa a Talgo”.
Perquè el final dels problemes de Talgo no s’acaba amb la solució dels seus problemes societaris. Els bancs creditors han exigit una ampliació de capital de 150 milions d’euros per mantenir les seves línies de crèdit i finançament i cobrir, entre altres coses, l’impacte que va suposar la multa de 116,6 milions d’euros que Renfe va imposar a Talgo l’any passat pel retard en el lliurament dels trens Avril.
Aquella ampliació serà part d’una nova estructura financera en què l’ Estat té una destacada participació, amb la Societat Estatal de Participacions industrials ( SEPI), que al juliol va rebre autorització del Consell de Ministres per adquirir un 7,9% de Talgo per mitjà d’una inversió de 75 milions d’euros, 45 dels quals han de contribuir a una ampliació de capital, en què han de participar Jainaga i els seus socis bascos, i els 30 milions restants en deute convertible en accions.
L’operació ha fixat el preu de l’acció en 4,25 euros, 10 cèntims més que el que s’havia anunciat al febrer
La nova Talgo també haurà d’aprovar una nova estructura d’endeutament integrada en dos trams: finançament de 650 milions amb venciment a 6 anys i una línia circulant de 120 milions amb venciment a 3 anys, amb extensió automàtica durant 2 anys més.
S’hi afegeixen la materialització d’un acord amb la Companyia Espanyola d’ Assegurances de Crèdit a l’ Exportació ( Cesce), de capital públic, per subscriure uns certs acords de finançament i instruments de cobertura.
En principi, aquesta implicació d’ Estat seria indirecta, però cal veure quin impacte i quines derivades té la situació judicial de José Antonio Jainaga per poder dir que el futur de Talgo està encaminat o al contrari, que la participació de l’ Estat s’ha revisar.
