L’any 1987 el govern espanyol va aprovar el Pla de Transport Ferroviari, un projecte que concentrava la inversió en una xarxa mixta de passatgers i mercaderies formada pel triangle Madrid-Barcelona-València més les línies Madrid-Sevilla, Madrid-Valladolid i d’aquí a Lleó per una banda i al País Basc per l’altra. Era un projecte sensat per a un país modest.
Les coses no van anar així. Les obres de la línia Madrid-Sevilla comencen l’any 1988, però Barrionuevo es fa càrrec del ministeri i ordena un canvi radical que obliga a refer la planificació d’una obra ja començada: la línia serà només de passatgers; ja no serà en ample ibèric, sinó en UIC; ja no serà per a 200-250 km/h, sinó per a 300-350 km/h. L’impacte en el cost és brutal: tot el pressupost del PTF es dedica a aquesta única línia. Sembla que ja no hi haurà recursos per a res més...
Més important que ampliar el Prat és la connexió ferroviària Barcelona-València-UE
Però n’hi ha per a més línies d’AVE que connectin Madrid amb la resta de la Península. Efectivament, el 1994 el ministre Borrell impulsa el Pla Nacional d’Infraestructures 1993-2007, que suposa un canvi radical respecte del PTE: ara la inversió es concentrarà en un conjunt de línies d’alta velocitat exclusivament per a passatgers (a banda de la de Madrid-
Sevilla, ja en funcionament): Madrid-Saragossa-Barcelona, Madrid-València-Albacete, Madrid-Valladolid i la Y basca. La connexió València-Barcelona, una de les prioritats del PTF, ho ha deixat de ser.
Quan el PP substitueix el PSOE, aprova el Pla d’Infraestructures de Transport 2000-2007, que preveu passar dels 470 km que el PSOE va arribar a construir a ni més ni menys que 7.700 km per connectar ni més ni menys que les 47 capitals de província peninsulars. Molt més que el que establia el PTF, però sense incloure la connexió Barcelona-València.
Mentrestant, la Unió Europea havia declarat prioritaris una sèrie de corredors ferroviaris de mercaderies, entre els quals el mediterrani. El traçat lògic és Algecires-València-Tarragona-Barcelona-frontera, però tant el PP com el PSOE s’esforcen perquè l’eix mediterrani passi per Madrid, eviti el Mediterrani i travessi la frontera per Hendaia. La proposta es revela un disbarat, però les obres al litoral s’eternitzen.
Als anys vuitanta, quan a Catalunya encara érem ingenus, Pasqual Maragall va proposar una connexió d’alta velocitat entre Barcelona i París que ens va entusiasmar. No només no la tenim, sinó que encara no estem ben connectats amb València.
Tot això ve a tomb perquè aquesta setmana la Unió Europea ha manifestat interès per la línia Lisboa-Madrid-París... que passaria pel País Basc.
President Illa, defenses l’ampliació del Part perquè creus que cal que Barcelona estigui ben connectada amb el món. Molt més important que l’ampliació d’un aeroport que ja és un dels més grans d’Europa, és la connexió ferroviària de Barcelona amb València i amb Europa. No permetis que ens continuïn marginant.