Les bonificacions d’impostos a les 15 comunitats de règim comú que van estar en vigor durant l’any passat van restar 13.711 milions a la recaptació, segons conclou l’ Autoritat Fiscal ( Airef) a l’observatori economicofinancer de les autonomies. Totes, sense excepció, van reduir els tributs, però amb grans diferències entre les unes i les altres. El territori amb més rebaixes impositives va ser Madrid, amb una gran distància sobre la resta. Catalunya també va exercir la seva capacitat normativa per rebaixar la càrrega fiscal de ciutadans i empreses, però la Generalitat va compensar els ingressos perduts amb més tipus en impostos cedits i amb fins a quinze tributs propis.
La resta de les comunitats autònomes van patir una rebaixa en la recaptació a conseqüència de les bonificacions fiscals. Aquesta decisió política, juntament amb l’augment de la despesa, va aprofundir el dèficit estructural de les administracions autonòmiques, segons adverteixen organismes com Fedea o la mateixa Airef.
Catalunya va deixar de recaptar 1.328 milions però ho va compensar amb 2.867 milions per tributs propis
La fotografia fiscal de Madrid el 2024 que ofereix l’ Airef és la següent: va renunciar a recaptar 7.463 milions d’euros, el 2,36% del seu PIB, per rebaixar impostos, i va ingressar 158 milions, el 0,05% del seu PIB, per la capacitat normativa exercida a l’alça.
Entre les bonificacions aprovades hi ha reduccions de l’IRPF al tram autonòmic i àmplies rebaixes als impostos de successions i donacions, de transmissions patrimonials i d’actes jurídics documentats. El territori governat per Isabel Díaz Ayuso no té, a més, cap impost propi, cosa que va impedir compensar aquesta pèrdua d’ingressos. La xifra seria més gran si no hagués entrat en vigor l’impost a les grans fortunes, figura estatal que va obligar a eliminar una part de les bonificacions en patrimoni, una bandera de Madrid.
A Catalunya les xifres fiscals de l’últim exercici van ser molt diferents. Sempre segons les dades de l’ Airef, les bonificacions d’impostos van restar 1.328 milions als ingressos públics, el 0,44% del seu PIB. Tot i això, aquesta minva en la recaptació es va compensar àmpliament amb 2.867 milions d’ingressos, el 0,95% del seu PIB, procedents de la seva autonomia normativa en matèria d’impostos. Catalunya és el territori amb més pressió fiscal d’ Espanya, situació que es va agreujar l’any passat, ja que el 2023 la Generalitat havia ingressat 2.649 milions per les seves decisions fiscals. La pressió impositiva a Catalunya, per tant, va augmentar durant l’exercici passat. Així, Catalunya va tenir l’impost de transmissions patrimonials ( ITP) amb més tipus d’ Espanya (10%-11%). A Madrid va ser del 6%. El mateix va passar amb l’impost d’actes jurídics documentats, que va ser de l’1,5% a Catalunya i del 0,75% a Madrid.
El contrast en matèria fiscal entre Catalunya i Madrid el va denunciar a l’estiu el president de la Generalitat, Salvador Illa, que va afirmar que caldria “posar fre a aquesta competència deslleial i dúmping fiscal de Madrid”.
La radiografia fiscal a la resta dels territoris de règim comú és semblant. Andalusia va deixar de recaptar 2.338 milions, l’1,10% del PIB regional, per la seva capacitat normativa exercida a la baixa (bonificacions), i va ingressar 756 milions, el 0,36% del seu PIB, per impostos propis i cedits. La Comunitat Valenciana va perdre ingressos per 1.170 milions i va ingressar 948 milions. En total, les bonificacions fiscals a les comunitats del PP van minvar els ingressos en 13.500 milions el 2024. Si s’hi inclouen les Canàries, la xifra puja a 14.000 milions.
El 2025 les autonomies van continuar abaixant tipus impositius, cosa que va ampliar les diferències pel mateix fet imposable, va advertir Fedea. I el 2026 aquests contrastos seran encara més grans, certifica l’ Airef.
