Per què el #MeToo (probablement) avui fracassaria
El Defensor del Lector
¿Podria produir-se avui un fenomen com el #MeToo del 2017 en què milers de dones van denunciar públicament els seus abusadors? La periodista de The New York Times Jodi Kantor, una dels tres guanyadors del Pulitzer per destapar el cas Weinstein, que va encendre la metxa d'aquella revolució social, té seriosos dubtes sobre això. Els pilars en què es va assentar l'històric moviment de denúncia pateixen serioses esquerdes, estan en fase de demolició o són directament runa.
La guanyadora del Pulitzer per destapar el cas Weinstein alerta de l'impacte de la desinformació i l'odi a les xarxes
Kantor va reflexionar aquest divendres a Barcelona, en el discurs d'obertura del Congrés de Periodistes de Catalunya, sobre si la seva exclusiva hauria tingut avui el mateix impacte. “I si, abans que es publiqués la nostra investigació, Weinstein hagués pogut fer una campanya de desinformació per desacreditar la nostra història? Ara això és fàcil i barat de fer”, va plantejar. “Ens hauria cregut el públic amb la mateixa convicció?”
Jodi Kantor, durant el seu discurs d'obertura del Congrés de Periodistes de Catalunya
Efectivament, les enquestes confirmen que el periodisme s'enfronta a un creixent desinterès i desinterès i que cada vegada són més les persones que s'informen a través de xarxes socials, on les falsedats sovint aconsegueixen més difusió que la informació contrastada.
Les xarxes socials van ser, precisament, un altre factor clau en el #MeToo. “Ara són molt diferents a com eren el 2017, quan Twitter semblava més un lloc neutre”, va exposar Kantor. Allà “es va produir aquell diàleg increïble, aquella confiança, aquell reconeixement i compartir experiències comunes que va convertir el moviment #MeToo en una cosa tan poderosa en el seu moment àlgid. Podria tot això tenir lloc ara? No n'estic segura”.
Twitter, de fet, ja ni existeix. L'endemà de comprar-la, Elon Musk es va presentar a les oficines i va començar la demolició per reconvertir-la en X: una xarxa social al servei de la seva ideologia ultra, sense censura i potenciadora de desinformació i continguts extrems. Difícilment les dones que valentament van denunciar els seus assetjadors a Twitter sentirien avui que X és el lloc adequat per trencar el silenci i crear una onada d'empatia i solidaritat.
A tot això crec necessari afegir-hi l'avenç de la ideologia d'ultradreta a les societats occidentals, que arracona les lluites per la igualtat i la diversitat i les ridiculitza aplicant-los amb brotxa grassa i sense distincions l'etiqueta de woke. En un moment en què totes les enquestes mostren la creixent bretxa entre com homes i dones joves perceben els avenços en la igualtat de gènere també cal plantejar-se si aquelles denúncies haurien aconseguit el mateix consens i condemna unànime que es va aconseguir el 2017.
Kantor, tal com havia fet la nit anterior en una trobada amb un reduït grup de periodistes propiciat pel congrés, va ressaltar en el seu discurs que ja no es prova de defensar el valor del periodisme, sinó directament d'una “veritat que ja estava en perill el 2017, però que ara s'enfronta a una amenaça molt més gran”. “El que està en joc és molt, molt més gran. El progrés de les dones, el progrés de tots, en qualsevol tema, depèn de tenir la informació correcta i fets verídics, en tenir una visió compartida de la realitat”.