Desmemoriats, més manegívols
Abans, quan la tecnologia no havia entrat encara en les nostres vides, ens comunicàvem de manera immediata, parlant, o de manera ajornada, escrivint cartes.
Avui, la majoria de persones, especialment els joves, nascuts ja al segle XXI, es comuniquen, encara que es trobin a un pam de distància, utilitzant els suports de WhatsApp, Instagram, Twitter i, menys, el correu electrònic.
Els qui, en aquests casos, no els emprem, disposats a fer perdurables els usos i costums de la conversa directa, mantinguts des de fa segles, som considerats residuals. Jo, sense cap mena de dubte, ho soc.
No és el meu aquest temps en què els sobres ja no serveixen per posar-hi cartes i tirar-les a la bústia de correus, sinó per introduir feixos de bitllets, anomenats xistorres, sols o enciams, per acabar dipositats a les butxaques d’alguns xoriços de categoria, com a paga de quantiosos serveis, se suposa, encara que no sapiguem de quin tipus de serveis es tracta.
El temps de la meva generació va ser un altre que ja ha passat, i cal conformar-se. No fos cas que la nostàlgia ens faci ballar valsos de derrota i mentre ballem l’osteoporosi ens jugui una mala passada i acabem amb el maluc trencat o el genoll més geperut.
Sense plànyer-nos, almenys no en excés, encara que de tot o de quasi tot faci cinquanta anys, sí que crec que val la pena que, des de l’experiència que l’edat comporta, expressem la inquietud que implica el canvi que la invasió tecnològica ha suposat en la vida dels ciutadans del privilegiat primer món.
Els qui clamen a favor de la tecnologia, i són molts, solen assenyalar l’antecedent del rebuig a l’arribada de la impremta i el que aquesta va significar com a revolució perquè va democratitzar la cultura. Així va deixar de ser patrimoni exclusiu d’una minoria selecta, això és la classe dominant, per arribar en potència a tothom. Escric en potència perquè la majoria dels ciutadans europeus, i no diguem de les ciutadanes, eren analfabets.
No és el meu aquest temps en què els sobres ja no valen per posar-hi cartes, sinó feixos de bitllets
Avui, en canvi, la tecnologia ha entrat en la vida de tothom. Basta observar l’ús i l’abús dels mòbils que fa la gent, quasi des de la més tendra infantesa, i el que això suposa d’accés a les xarxes de qualsevol tipus.
La llibertat és un mòbil, pregonen arreu. Una llibertat que implica la connexió permanent amb les persones que desitgem i la possibilitat del coneixement immediat del que passa arreu del món. No obstant això, les notícies de tot el que succeeix poden estar mediatitzades, manipulades i fins i tot censurades pels interessos dels amos de les xarxes. Els mateixos que, mitjançant aquestes xarxes, s’apropien de les dades de les vides dels usuaris i les empren per orientar els seus ocis, canalitzar el seu consum, dirigir de manera sibil·lina la seva ideologia i, per descomptat, fer créixer la dependència de l’artefacte perquè sense tenir-lo a l’abast sentim el mateix desemparament que un infant abandonat pels pares enfront d’un estimball.
L’artefacte mòbil, a més, està acabant o acabarà amb algunes de les facultats humanes més importants, com ara la memòria. Per què memoritzar un número de telèfon, una dada, una referència, si tot ens ho facilita el mòbil amb només pitjar una tecla? Crec que l’assumpte és més perillós del que ens pot semblar a simple vista. La memorització de les taules de multiplicar, que abans havies de saber sense errades als set anys, és considerada per alguns mestres una tortura infantil inútil perquè qualsevol mòbil porta una calculadora amb marge d’error nul.
A més d’ací a no res ja no farà falta saber idiomes. La intel·ligència artificial oferirà la traducció simultània a través del mòbil i podrem escoltar els discursos de Putin, si s’escau, traduïts a la perfecció a la llengua que triem.
L’aprenentatge que abans dedicàvem a les qüestions ortogràfiques, tant de l’idioma propi com dels aliens, ja no serà necessari, atès que els predictors corregiran les faltes que trobin i ho deixaran tot lluent, net i polit, com alguns detergents amb els atuells de cuina, segons asseguren els anuncis publicitaris.
D’aquesta manera, podrem dedicar-nos a tot allò que no impliqui memòria, ja que la tecnologia suplirà la que haurem perdut. Desmemoriats serem molt més manegívols. Potser també es tracta d’això.