L’extrema dreta ha rebut un parell de revessos electorals que qüestionen la inevitabilitat del seu ascens a l’olimp. Un desconegut, emigrant musulmà i d’uns trenta anys, ha guanyat l’alcaldia de Nova York contra el candidat del totpoderós Donald Trump. Zohran Mamdani ha protagonitzat una campanya rutilant assumint postulats socialdemòcrates i esquivant els dards que li llançaven des de la Casa Blanca i l’escepticisme del seu propi partit. Fa uns dies, i contra tots els pronòstics, els liberals (D66) van ser els vencedors de les eleccions generals als Països Baixos. Les enquestes donaven una clara victòria a l’extrema dreta (PVV) del xenòfob Geert Wilders, però va perdre un terç dels seus escons i, el més important, la seva capacitat de condicionar el govern. El liberal Rob Jetten, també en la dècada dels trenta, obertament gai i exconcursant de televisió, ara haurà de sumar el poti-poti de partits per optar a primer ministre.
Mamdani i Jetten, encara que els separa un oceà, tenen trets comuns. Les seves campanyes han estat en positiu, oferint alternatives més concretes als problemes dels ciutadans, davant el perpetu anunci de l’apocalipsi que oferien els seus adversaris. Tots dos han guanyat perquè els electors s’han vist reflectits en les seves idees i perquè estan tips que l’única alternativa a la crisi de l’habitatge, el deteriorament dels serveis socials o el sotsobre institucional sigui l’amenaça del llop amb pell d’immigrant. I perquè ja han pogut constatar en la seva pròpia cartera que quan els populistes toquen poder, les seves teories de la conspiració i les solucions de duros a quatre pessetes s’estavellen contra la realitat.
Zohran Mamdani i Rob Jetten, encara que els separa un oceà, tenen trets comuns
Alguns, com els Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni, ja s’ho han ensumat i s’adapten a les circumstàncies abandonant, per exemple, el seu pla estrella d’enviar els immigrants il·legals a presons d’ Albània. És cert que d’altres resisteixen irreductibles com el Fidesz del primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, el Partit de la Llibertat d’Àustria o el neonazi AfD a Alemanya, i el risc que els populistes influeixin o aconsegueixin els governs de França o la Gran Bretanya és alt.
Però la llum d’esperança encesa als Països Baixos i a Nova York demostra que no és una profecia autocomplerta que l’arribada de l’extrema dreta al poder sigui una qüestió de temps. Ni tampoc que per evitar-ho calgui empassar-se abans la purga dels seus abusos dinamiters.
