Reconciliació o revenja
Des que el príncep Enric va decidir incendiar amb les seves memòries la casa reial britànica, no s’havia publicat cap llibre reial amb enrenou fins al del nostre emèrit Joan Carles , que ha vist la llum a França i el tindrem a les llibreries al desembre.
Els passadissos de les redaccions treien foc aquesta setmana amb els extractes de Reconciliación –títol del llibre– reobrint velles ferides entre les institucions, qüestionant protocols de la Corona i alterant versions oficials de la nostra història. “Sento que em roben la meva història”, una de les afirmacions més destacades de Joan Carles, fent al·lusió a la impossibilitat de defensar-se després de l’abdicació per escàndols financers i la seva relació amb Corinna Larsen, entre altres qüestions que el fan baixar del tron del “rei de la transició” a un monarca caigut en desgràcia, amb tot el descrèdit públic i retirat a Abu Dhabi.
El títol de les memòries, Reconciliación, ja és tota una declaració d’intencions: amb el seu passat, parlant per primera vegada de la mort del seu germà Alfons, amb la seva pròpia família nuclear i amb el país. “El respectava enormement, apreciava la seva intel·ligència i el seu sentit polític”. Aquestes lloances referint-se a Franco fan obrir no només velles ferides de l’ Espanya dividida sinó qüestio- nar-se la percepció contemporània de la monarquia. Deu haver llegit Felip VI el manuscrit abans d’entrar a màquines? I la reina Letícia?
Com Enric, rescata comptes pendents per recuperar la pulsió del relat
Joan Carles comenta que el seu fill el Rei va intentar dissuadir-lo de publicar el llibre i que se sent “abandonat” per ell... S’especula que podria haver cobrat entre 3 i 6 milions d’euros d’avançament. El príncep Enric es diu que en va cobrar prop de 20. En tots dos casos, rescaten comptes pendents per recuperar la pulsió del relat: “Jo existeixo més enllà del que s’ha dit de mi”.
Mentrestant, l’home darrere de qui va ser rei suplica el no oblit, no ser reduït a escàndols: “No busco perdó sinó comprensió”. I una petició a aquella Espanya que hi va haver un temps que el va adorar: “Escolteu-me abans d’enterrar-me en el silenci”. La casa reial britànica no va respondre mai a les memòries d’Enric, la nostra de moment ha fet igual. Convertint de nou el silenci en metàfora: les monarquies no discuteixen, corregeixen la història amb el temps.