Trump Tower, Mamdani Power
L'escenari —estètic i polític— està servit i amb una capacitat d'atracció i projecció global extraordinàries. A la ciutat per antonomàsia del poder vertical dels gratacels, del poder immobiliari, en la qual el pare de Trump i el mateix president van afermar la seva riquesa, a la ciutat de la Torre Trump i les seves grotesques, ampul·loses i pretensioses lletres daurades… en aquella ciutat, símbol de tantes referències, acaba d'aixecar-se una altra torre: la del poder horitzontal de la coalició d'electors que ha portat Zohran Mamdani a ser alcalde de la ciutat global amb una contundent, alegre i bonica victòria.
No és aliè a aquest duel polític de contrastos que la principal mesura de Mamdani sigui contra l'especulació immobiliària i la defensa d'una política d'habitatge progressista. A Nova York, on el lloguer mitjana supera els 3.000 dòlars al mes, el pla de Mamdani tenia tres mesures estrella: congelar el cost de lloguer de les llars subjectes a regulació per la ciutat, triplicar la construcció d'habitatge públic i verificar que els propietaris compleixin amb les seves obligacions. El resumia d'una manera senzilla: que els neoyorkinos que van néixer a la ciutat puguin continuar vivint en ella durant la resta de les seves vides. L'especulació immobiliària és l'origen del poder (i de la riquesa) de Trump. La lluita contra ella serà l'origen de la legitimitat del poder del jove alcalde. De la Trump Tower al Mamdani Power.
El combat té rivets de dramatúrgia clàssica: David contra Goliath; adornat per contrastos estètics que fan d'aquesta confrontació un espectacle fascinant, gairebé inèdit en política, per la seva plasticitat. Mamdani, amb el seu look de camisa blanca arremangada, corbata de nus petit i estil skinny tie, ens recorda a Bob Kennedy. A més, té aquell somriure contagiós que genera una atracció magnètica i un verb de renovada força i empenta que completen un halo de bellesa clàssica, amb el cuidadíssim tall de barba i cabell "amb ecos cinematogràfics de Bollywood" (la seva mare és una reconeguda directora de cinema índia). Zohran és un representant de la nova masculinitat. Davant ell, Trump, que és al contrari.
Mamdani no només és un dur opositor ideològic, és també un oposat vital, en valors, actituds, credos i biografia. I és una mica encara més rellevant, crec, i que pot desconcertar l'emperador: Mamdani és un reptador sense complexos i valent. La nit de la victòria va respondre així a les explícites amenaces de Trump de perseguir-lo políticament i fins i tot policialment: “Per arribar a qualsevol de nosaltres, haurà de passar per sobre de tots nosaltres”. Mamdani ha fixat el marc (Trump contra la gent) i ha fet seva la primera frase de la Constitució dels Estats Units, “We the People” (Nosaltres, el Poble). La mateixa carta magna que Trump pretén incomplir amb el seu coqueteig per un tercer mandat.
Comença la gran batalla cultural, que és avui el pròleg —i el cos— de la política mateixa. El món observa.