Els avenços que protegeixen el planeta, deu anys després de l’Acord de París

El got mig buit el coneixem. Deu anys després de l’Acord de París, el planeta va cap a un escalfament molt més gran que el que els països es van comprometre a limitar, les emissions de gasos d’efecte hivernacle continuen en nivells rècord, la dependència dels combustibles fòssils –carbó, petroli, gas– és més elevada que la projectada i els impactes comencen a ser cada vegada més greus i extrems. Però el got té la seva part plena: avenços i èxits més grans del que les anàlisis escèptiques els i pessimistes creien. Passos que, per a molts científics i analistes, són la base d’una transformació global que s’accelerarà els pròxims anys. “N’hi ha prou per garantir la nostra seguretat? Clarament no. És un progrés notable en comparació amb la situació anterior? Sens dubte”, diu Gareth Redmond-King, expert en política climàtica i energètica.

El planeta registrarà un augment mitjà de temperatura d’entre 2,3 i 2,5º C aquest segle si els països compleixen els seus compromisos climàtics actuals, i de 2,8º C si continuen amb les polítiques vigents, segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ( Pnuma). Abans de l’ Acord de París les projeccions apuntaven a un escalfament de 4ºC per al 2100.

La temperatura pujarà entre 2,3 i 2,5ºC aquest segle si els països compleixen els seus pactes actuals

Un informe que van publicar fa uns dies Climate Central i World Weather Attribution, organitzacions que analitzen els esdeveniments climàtics extrems, demostra que aquesta retallada en les projeccions d’escalfament, tot i que és insuficient per evitar una “calor perillosa”, està ajudant a avançar cap a un clima més segur. Sense els avenços aconseguits aquests deu anys, a final de segle el planeta tindria 114 dies de temperatures extremes a l’any. En la trajectòria actual, la xifra baixa a 57.

Per a la Unitat d’ Intel·ligència sobre Energia i Clima ( ECIU), una entitat d’anàlisi i dades del Regne Unit, aquesta reducció d’entre 1,7ºC i 1,2ºC d’escalfament per a final de segle es deu a la “revolució de les energies netes”, la “màxima fita” d’aquella rúbrica de París. “Les energies renovables creixen més ràpid del que es va imaginar mai”, assenyala John Lang, responsable del programa Net Zero d’aquesta organització. La capacitat solar s’està desplegant anualment a un ritme 15 vegades superior al previst el 2015, l’eòlica s’ha triplicat i l’energia neta ara satisfà quatre cinquenes parts de la demanda nova d’energia, enumera entre els principals èxits.

Els deu anys abans de l’ Acord de París – afegeix aquest expert–, la generació d’energia a partir de combustibles fòssils cobria el 68% del creixement de la demanda mundial d’electricitat. La dècada transcorreguda des d’aleshores, la demanda mundial d’electricitat ha crescut a un ritme sense precedents, però les energies renovables han cobert el 67% de l’augment. I aquesta tendència s’està accelerant.

Segons l’ Agència Internacional de l’ Energia (AIE), la inversió en energies netes arribarà als 2,2 bilions de dòlars el 2025, el doble de la despesa en combustibles fòssils. Per cada dòlar que avui va al petroli, carbó o gas, s’inverteixen 2,6 dòlars en energia verda, més del doble que el 2015.

Marta Torres Gunfaus, experta de l’ Institut de Desenvolupament Sostenible i Rela­cions Internacionals de París ( Iddri), reconeix que els avenços van a un ritme insuficient i que l’emergència climàtica necessita passos més contundents. Però celebra un “desenvolupament institucional i de governança”, impensat fa deu anys. Això no es tradueix directament en reduccions d’emissions, però està permetent activar “tota la maquinària” que el planeta necessita per a la seva resiliència i estabilitat. “No hem fet mai una revolució com aquesta. Ens cal una governança que influeixi en tot i a tots. No podem restar mèrit a l’ Acord de París. No hi ha cap altra alternativa, no hi ha cap possibilitat de desenvolupar un altre marc a escala internacional que ens permeti anar més de pressa”, aclareix.