El Govern central accepta finançar sòl per a pisos protegits en el pla estatal
Mercat residencial
Habitatge accelera els contactes amb les autonomies per mobilitzar 7.000 milions
Un operari treballant en un bloc de pisos en construcció
El Ministeri d’Habitatge enllesteix, amb algunes novetats d’última hora, el pla estatal d’habitatge que estarà en vigor entre el 2026 i el 2030 i que pretén impulsar la construcció d’habitatge protegit davant el problema d’accés a un immoble digne que hi ha en aquest moment. El finançament previst és de 7.000 milions d’euros, el triple que el del pla actualment en vigor. La mesura estrella és la condicionalitat dels fons estatals que les promocions que es financin tinguin protecció permanent i, per tant, no es puguin liberalitzar al cap d’uns anys. Però no és l’única. Els últims dies el Govern central ha incorporat al pla una altra mesura reclamada per la majoria de comunitats autònomes i també pel sector promotor: ajuts per accelerar la urbanització de terrenys.
El pla estatal d’habitatge disposarà d’un nou programa d’ajuts al desenvolupament del sòl i la urbanització, segons ha sabut La Vanguardia . Aquestes subvencions es concediran en funció del nombre d’habitatges protegits inclosos en el desenvolupament, fet que implica que a més immobles protegits, més ajuts. Els fons, això sí, no serviran per finançar la compra de sòl
per part de les comunitats autònomes, sinó perquè sòl que ja
és propietat de l’executiu autonòmic interessat i que tinguin
la categoria de residencial es puguin urbanitzar. L’objectiu
és accelerar la mobilització de terrenys ja qualificats, però
que estan aturats en espera de desenvolupament.
Els recursos de l’Estat serviran per urbanitzar sòl ja adquirit però aturat, no pas per comprar
La mesura havia estat plantejada per fins a vuit comunitats autònomes, la majoria governades pel PP: Madrid, Andalusia, Comunitat Valenciana, Galícia, Castella i Lleó, Castella-la
Manxa, Extremadura i La Rioja. Habitatge ja l’ha incorporat a l’última redacció del pla estatal.
Una altra mesura incorporada al pla afecta els joves. La Comunitat Valenciana va plantejar no computar els ingressos de tota la unitat de convivència en els ajuts al lloguer i el Govern central ha acceptat que en aquests ajuts als joves llogaters només es tingui en compte els ingressos de la persona que s’emancipa, i no els dels seus pares.
La mesura estrella del ministeri és la prohibició que els habitatges públics passin al mercat lliure
Habitatge també ha acceptat ampliar el límit d’habitants per a municipis o nuclis de població en què se sol·liciten ajuts per part dels joves per adquirir un habitatge. La mesura té per objectiu incentivar el trasllat de noves generacions a l’ Espanya despoblada i el límit d’habitants de la població de destinació estava fixat inicialment en 10.000 habitants.
Tot i això, l’última redacció del pla preveu que els ajuts es puguin sol·licitar en municipis de fins a 20.000 habitants, sempre que la població en aquestes localitats hagi disminuït un mínim del 5% els últims cinc anys. Aquesta mesura havia estat proposada per Andalusia, Aragó, les Balears, les Canàries, Comunitat Valenciana, Galícia i La Rioja.
Els ajuts a joves per a habitatge a l’Espanya despoblada s’amplien a municipis de 20.000 habitants
El Govern espanyol ha volgut negociar amb les comunitats autònomes l’ esborrany del reial decret que aprovarà el Consell de Ministres abans de final d’any, converses que s’han accelerat les últimes setmanes i que tenen com a resultat la incorporació d’aquestes aportacions fetes per governs territorials. El diàleg, per tant, ha estat fluid a tota hora amb pràcticament totes les autonomies.
A tall de resum, el pla estatal d’habitatge 2026-2030 ha rebut 362 aportacions en el tràmit d’audiència pública, moltes de remeses per comunitats autò-nomes i ajuntaments. A més a més, Habitatge ha mantingut una conferència sectorial amb les administracions territorials i cinc comissions multilaterals d’habitatge i sòl des de l’estiu passat. Dimarts es tornarà a celebrar una nova conferència sectorial de cara a enllestir el document final.
Catalunya, el País Basc, Navarra, les Canàries i Astúries van acceptar l’acord
En l’ esborrany inicial del pla hi van participar les comunitats que van acceptar l’acord que va plantejar Pedro Sánchez a la conferència de presidents de Barcelona. Van ser Catalunya, Euskadi, Navarra, les Canàries i Astúries. Posteriorment, el
ministeri va fer a l’octubre reunions bilaterals amb les comunitats governades pel PP, a més de diversos contactes telefònics comandats pel secretari d’Estat d’Habitatge, David Lucas.